L'Elx remunta en dues ocasions per a acabar empatant el partit (2-2)

Duel de necessitats al Martínez Valero entre Elx i Osasuna. Aquest partit sí que era una final. Els dos venien d'estar set jornades sense guanyar i els dos necessitaven com l'oxigen els tres punts. Eixa obligació per guanyar provocava errades per precipitació i el partit no podia acabar d'una altra manera, amb empat (2-2).

Tete Morente tingué la primera. El llançament fora, quan Fidel demanava el baló per a empentar-lo. El mateix protagonista, Morente, perdia un baló i Darko a punt estava de fer el primer per als de Jagoba Arrasate. Osasuna buscava l'esquena de la defensa franjaverda i en el minut 16 Caleri, per banda dreta deixava enrere Dani Calvo per a fer una passada al segon pal. Allí entrava com un avió Rubén García per a creuar-li el baló a Edgar Badia. 1 a 0 i l'Elx es veia superat per la pressió dels pamplonesos.

Josan tenia l'oportunitat d'empatar deu minuts després. El seu llançament tampoc trobava la porta de Rubén. En el 23, Unai García perdonava el dos a zero. L'Elx continuava tenint dificultats per a traure el baló de darrere, encara que quan ho feia per banda esquerra amb Josan i Barragán s'eixia amb velocitat cap a la porta contrària. Quan millor estava l'Elx, Roberto Torres perdonava una altra ocasió clara. L'Elx necessitava el descans i qui sap si a Víctor Rodríguez que ha passat bona part dels primers 45 minuts calfant a la banda.

Jesús Muñoz, que hui substituïa Almirón per a donar positiu en coronavirus, feia tres canvis en la represa. Nino, Josema i l'organitzador, Víctor Rodríguez, eixien al camp. Feia falta un canvi radical en el joc.

Dit i fet, minut 2, Nino obri a Rigoni, que havia canviat de banda amb els canvis. El baló, després de tocar en un defensa, arriba al segon pal, on el millor home del partit, Fidel, arriba per a empentar el baló. L'Elx canviava el rumb del partit. L'Elx ha tingut un bon moment de joc, amb Víctor i Marcone menejant el baló i un Elx ben obert, aprofitant les bandes.

Però l'Osasuna també necessitava sumar de tres en tres i l'Elx, que havia millorat en atac, continuava desajustat en defensa. El de hui ha sigut el partit on més desconjuntada s'ha vist la rereguarda.

En el 62 Roberto Torres tornava a perdonar els franjaverds després de creuar massa el baló. Era l'avançament del que anava a passar tot seguit. Darko Brasanac tornava a desnivellar el partit en aprofitar un contracolp de dos contra quatre. Toca tornar a remar a contracorrent.

Guido Carrillo repareixia després de superar les molèsties al genoll i, en el primer baló que tocà, rebentà la pilota fins al fons de la xarxa. L'errada en el rebuig d'Íñigo Pérez l'aprofitava el davanter argentí. Era el baló somniat per a un caçagols.

Encara l'Elx anava a tindre la victòria en el cap de l'heroi de l'ascens, Pere Milla. El mitjapunta havia entrat al camp i a punt va estar de dirigir magistralment una bona centrada de Fidel, una més. A la fi, un Osasuna que ha perdonat i un Elx que, amb orgull i treball, ha tret un punt que pareixia perdut.