L'Elx d'Escribá guanya 17 jornades després (1-0)

En una setmana, els il·licitans han canviat la cara i han oferit una molt bona imatge per a véncer plàcidament l'Eibar.

Dani Calvo celebra el gol que li ha donat la victòria a l'Elx
Dani Calvo celebra el gol que li ha donat la victòria a l'Elx / Ramón (Efe)

L'era Escribá comença amb bon peu. I tant! Gran transformació la manifestada aquest dissabte en un partit molt seriós en què ja s'ha percebut clarament el segell del tècnic valencià. Arriba la victòria per a l'Elx 17 jornades després i, a més a més, amb molt bona imatge. El triomf contra l'Eibar (1-0) torna la il·lusió a l'afició il·licitana, que pot començar a somiar, de nou, la permanència. El resultat s'ha quedat curt, perquè en la segona meitat, els d'Escribá s'han embalat, han perdut la por i els complexos, i s'han llançat a l'atac. Tres grans ocasions encadenades entre els minuts 58 i 65 han pogut acabar en gol i, per tant, en la sentència.

Amb només cinc entrenaments a l'esquena, Escribá ha estat capaç de transmetre als seus futbolistes una nova filosofia que s'ha traduït en més llibertat de moviments i una clara i evident alegria sobre el terreny de joc. L'esquema tàctic no ha variat respecte als 'onze' d'Almirón, ni tampoc ha plantejat una revolució en l'alineació. Canvis naturals i normals per molèsties i lesions i un 4-4-2 amb Carillo i Boyé en la davantera. Sí que ha esgotat els canvis l'entrenador valencià, cosa que no feia Almirón, i ha donat entrada a jugadors fins ara quasi inèdits, com ara Mfulu o Pere Milla.

Solidesa defensiva

La solidesa defensiva ha reaparegut i jugadors com ara Gonzalo Verdú o Marcone han mostrat els seus galons manant en el tapet verd del Martínez Valero. La mà d'Escribá ha estat més que visible. En la primera oportunitat que han tingut de desplegar les jugades d'estratègia, ha arribat el gol de Calvo. Córner en curt que arriba a Barragán que la situa en el punt de penal on, el central, elevat un palm sobre el defensor, caboteja lluny del domini de Dimitrovic. Escribá treia petroli d'una treta de cantó i lluïa un 100% d'efectivitat en els primers 45 minuts. Només l'incisiu Kike García havia inquietat un parell de vegades la porteria de Badia, amb llançaments lleus que no anaren a cap lloc.

L'Eibar ha cregut en la remuntada fins que s'ha complit el primer quart d'hora de la represa. En els següents 10 minuts, l'Elx ha assetjat la porta de Dimitrovic i ha pogut ampliar el marcador. Primer, Guti, ha disparat al lateral de la porteria. Rigoni ha llançat alt de poc i, per últim, Josán no ha marcat per mil·límetres en un xut que s'ha creuat massa i ha eixit a la dreta de la porteria armera. Les aportacions per banda de Baragán i la incòmoda presència de Boye entre els centrals bascos han sigut aportacions molt interessants per al joc de l'Elx. El partit ha mort plàcidament sense que l'Eibar inquietara excessivament la porta de Badia.

Triomf moral, psicològic i ideal per a l'autoestima d'un equip que fa sis dies semblava desfet i que ara està totalment enganxat a la lluita per la permanència. És el que té tornar a guanyar en la Lliga 120 dies després.

També et pot interessar