Fran Escribá, el mite modern de l'Elx

El valencià va ascendir l'equip de Segona a Primera Divisió i el va mantindre dues temporades.

Fran Escribà a l'ascens de l'Elx, l'any 2013

L'arribada de Fran Escribá a la banqueta de l'Elx no és casual. El valencià ja va estar durant tres temporades entrenant el conjunt franjaverd amb què va aconseguir diversos rècords en Segona Divisió i va ascendir l'equip a Primera, categoria que no disputava des de la temporada 87-88 del passat segle.

Escribà va arribar a l'Elx el juny de 2012. Amb ell a la banqueta i jugadors com Coro, Damián Suárez, Jordi Xumetra, Edu Albácar o Manu Herrera en la porteria, l'equip va finalitzar la primera part del campionat de Segona Divisió com a campió d'hivern amb un rècord històric de 49 punts sobre 63 possibles, amb quinze victòries, quatre empats i dues derrotes.

La segona part de la temporada va ser més discreta, amb 33 punts, però en conjunt va ser suficient per a poder proclamar-se campió i per a aconseguir l'ascens a Primera Divisió juntament amb el Vila-real i l'Almeria, que va certificar l'ascens en el play-off. A més, va consumar un altre rècord, ja que va ser l'únic equip en la història de Segona Divisió que va quedar el primer classificat en totes les jornades del campionat.

Ja en Primera Divisió, en la temporada 2013-2014, l'Elx va aconseguir una meritòria permanència després d'empatar amb el Barça en la penúltima jornada de Lliga i va finalitzar setzé amb 40 punts. Eixe any, descendiren el Betis, l'Osasuna i el Valladolid.

Després de fer mèrits amb l'equip franjaverd, Fran Escribá va renovar com a entrenador del primer equip. En la temporada següent, la 2014-2015, el conjunt del valencià va millorar els seus registres i va finalitzar tretzé amb 41 punts. No obstant això, els problemes econòmics desembocaren en el descens administratiu del club a Segona Divisió i la consegüent desvinculació del valencià amb el conjunt del Baix Vinalopó.

Inicis amb Quique Sánchez Flores

La carrera de Fran Escribá no es pot contar sense la figura de Quique Sánchez Flores. El madrileny el va incorporar com a segon entrenador quan va fitxar per un ascendit Getafe. Allà van quallar una gran temporada, la primera de l'equip madrileny en Primera Divisió que els va permetre mantindre la categoria quedant en la posició 13 amb 47 punts.

Els bons resultats els van fer fitxar pel València CF, que amb Quique Sánchez Flores i Fran Escribá aconseguiren classificar l'equip per a la Champions League en les dues temporades que es mantingueren en el club.

A pesar d'haver aconseguit tots els objectius marcats en el València, al final de la segona temporada, Sánchez Flores va ser acomiadat i va fitxar pel Benfica portugués. Allà, els dos aconseguiren el primer títol del seu palmarés, la Copa de la Lliga. A més finalitzaren tercers del campionat i aconseguiren un 50% de victòries amb l'equip. Tot i això, eixe any també club i entrenador decidiren rescindir el contracte de forma amistosa.

L'última etapa d'Escribà al costat de Quique Sánchez Flores va ser a l'Atlètic de Madrid. Allà guanyaren dos títols, la Copa de la UEFA i la Supercopa d'Europa contra l'Inter de Milà. A més, arribaren a la final de la Copa del Rei que van perdre contra el Sevilla el maig de 2010. En acabar la segona temporada i finalitzar sèptims en la Lliga, Quique Sánchez Flores es va desvincular de l'Atlètic de Madrid i Fran Escribá i l'entrenador madrileny també separaren els seus camins perquè el valencià volia entrenar en solitari.

La tornada d'un mite

La tornada de Fran Escribá a l'Elx suposa recompondre la minvada il·lusió del club per lluitar per la permanència. El repte és majúscul, amb un equip que marxa dinové amb díhuit punts en vint-i-un partits, però amb les opcions intactes d'aconseguir-la. L'experiència assolida en els últims anys en el Getafe, Vila-real i Celta segur que ajuda.

Escribá va eixir de manera abrupta de l'Elx fa sis anys, però l'afecte de la ciutat cap a ell continua molt viu. De fet, aleshores, el mateix Ajuntament d'Elx ja va aprovar dedicar-li una palmera del parc municipal, tresor de la ciutat i un honor només reservat per a personalitats molt rellevants. “M'emporte moltes ferides, però sanaran”, va assegurar el tècnic en la seua eixida, qui va afegir en el seu multitudinari comiat que dubtava que en algun lloc el volgueren tant com a Elx.

També et pot interessar