La falta de punteria condemna l’Elx

És difícil imposar-se al líder quan no eres capaç de marcar en quatre ocasions claríssimes de gol. Ni tenint Iván Sánchez. Un jugador dels que són d’una altra categoria. Capaços de fer diagonals imitant el mateix Mesi i buscant el pal llarg aprofitant la posició canviada per a soltar la cama esquerra. I així va ser, un gol marca de la casa en la primera que va tindre al minut 6. Qualitat, velocitat i col·locació. El gol dedicat a un altre golejador que esperava a la banqueta, Carlos Castro.

L’Osasuna lluny d’estar afectat va reaccionar i va tindre els millors minuts de la primera part. Pressió a la defensa franjaverda i problemes per a Tekio per a retindre els atacs del líder de la competició. L’Osasuna dominava fins que a poc a poc l’Elx aconseguia proposar més coses en atac i les contres eren autèntics punyals. Josan, un dels millors, va tindre la més clara. Massa temps per a pensar quan sols havia de batre Rubén. El baló eixia desviat.

Abans, el central Carlos Calvo en una posició poc acostumada per a ell creua massa el baló i tampoc aconseguia fer més forat en el marcador.

Qui perdona acaba pagant-ho. És un tòpic del futbol però en la represa el conjunt navarrés igualava l’encontre mitjançant David Garcia que afusellà Edgar Badía. L’Elx espentava amb l’ajuda dels prop d’11.000 aficionats que un dilluns a les nou de la nit assistien a l’espectacle. I dic espectacle perquè així ha sigut el partit de Josan. Llàstima que l’escopeta no estava afinada. Qasmi no encertava la rematada en un centre del crevillentí. Rubén feia la parada de la nit a tir de Nino des de dins de l’àrea xicoteta.

Quan més i millor arribava l’Elx marcava l’Osasuna. Corria el minut 40 i Roberto Torres, quasi sense angle, rebentà la pilota dins de la porta del porter Badia.

Massa premi per al líder i dur castic per a un Elx al qual se li farà curta la temporada.