Fa 10 anys de l'últim títol del València CF
L'equip de Mestalla va conquistar el títol contra tot pronòstic enmig d'una greu crisi social i esportiva i mentre lluitava per mantindre la categoria.
El València, dirigit llavors per un qüestionat Koeman, havia eliminat en les rondes anteriors el Reial Unió d'Irun, el Reial Betis, l'Atlètic de Madrid i el FC Barcelona.
Va ser el 16 d'abril de 2008 quan, en la final de la Copa del Rei disputada a l'estadi Vicente Calderón, el València CF s'imposava amb claredat al Getafe per 3 a 1. Uns 22.000 aficionats valencianistes van acompanyar l'equip a la disputa de la final, un regal inesperat per a un equip que s'havia convertit en una font de conflictes. Poc després d'arribar al club en novembre, Koeman havia decidit apartar de l'equip Cañizares, Albelda i Angulo, tres pesos pesants del vestidor.
Un regal enmig d'un malson
El tècnic holandés va posar sobre el terreny de joc la següent alineació: Hildebrand, Albiol (Caneira), Marchena, Alexis, Baraja, Villa (Morientes), Mata, Arizmendi, Silva, Miguel i Moretti (Edu).
La final començà de la millor forma per als interessos valencianistes. Només havien transcorregut tres minuts quan Mata, amb un esplèndida rematada de cap, posava per davant el València en aprofitar una gran centrada de Silva.
Als 10 minuts, Alexis, també de cap, aconseguia el 2-0 en un inici de partit fulgurant del València contra un Getafe, que pagava la inexperiència en les grans fites tot i haver disputat i perdut també la final l'any anterior. No obstant això, el conjunt madrileny es va refer i, a poc a poc, va anar guanyant terreny fins que, vorejant el descans, Granero, de penal, retallava les diferències. La segona part va ser emocionant amb oportunitats per a un equip i l'altre. Només en la recta final de l'enfrontament es va inclinar la final a favor dels interessos valencianistes. En el minut 83, un gran xut de Baraja des de fora de l'àrea el rebutjava amb dificultats el porter del Getafe, Óscar Ustari. Morientes, que havia substituït Villa, aprofitava el regal per a, una altra vegada de cap, tancar el marcador amb el definitiu 3 a 1 que li donava el títol al València CF.
La difícil situació del conjunt de Mestalla en la lliga va fer que la celebració s'ajornara. Només uns dies després, la derrota per 5 a 1 contra l'Athletic de Bilbao situava el València CF a només 2 punts del descens directe i suposà la destitució de Ronald Koeman. El club tornà a obrir les portes a Cañizares, Albelda i Angulo.
Des d'aquell sèptim títol de la Copa del Rei, el Valencia CF ha travessat per una sequera de 10 anys.
