"Han sigut dos anys que dic: 'mare meua, se'm multiplicarà la vellesa a casa sense moure'm, engreixant i sense viure'"

Anem cap als dos anys de pandèmia. Mentre al carrer la paraula amb què molts defineixen la situació actual de crisi sanitària per la covid-19 és "incertesa", algunes persones ens han regalat el seu particular resum d'aquesta excepcional situació, que afecta tot el món i ha aconseguit posar a prova la indústria farmacèutica.

És el cas d'aquesta veïna de València. Preguntada pels equips d'À Punt, en la setmana prèvia a Nadal, com afronta les festes i quin balanç fa de l'experiència viscuda d'aquests quasi dos anys de pandèmia, les seues paraules són: "Que han sigut dos anys que em dic: 'mare meua, se'm multiplicarà la vellesa a casa sense moure'm, engreixant i sense viure'".

Vint paraules per a fer el resum del 2021

Unes paraules que a les portes d'aquest Nadal del 2021, diferent i ple d'incertesa, han arrancat un somriure a les persones que l'han sentida. Un somriure, a més de complicitat, comprensió i suport. Són tan sols vint paraules les que ha necessitat aquesta dona per a fer el resum del 2021.

Vint paraules que ens han recordat com el temps durant el confinament passava inexorablement, per a tots i totes, però en edats avançades, cada dia d'aïllament podia multiplicar-se per dos o per tres. Les seues paraules també ens han recordat cada mes en què no s'ha pogut viatjar, i de vegades ni tan sols anar a les cafeteries, als bars, als restaurants, als pubs i a les discoteques, amb amics i amigues, i que obligava les persones a eixir al carrer a soles i, a moltes, a quedar-se a casa més temps de l'habitual.

Vint paraules que han recordat com a molts els va sorprendre ser víctimes de la "síndrome de la cabanya", i com, quan va arribar la possibilitat d'eixir de casa, aquesta "oportunitat" va acabar convertint-se en un problema per a algunes persones.

Vint paraules que també han recordat l'ansietat viscuda per algunes persones, l'estrés, la por i l'angoixa, pensar en els familiars de més edat, en els menuts i menudes de la casa, el patit per les mares que anaven a donar a llum. Uns sentiments que a certes persones els van fer menjar impulsivament i engreixar-se sense mesura.

Vint paraules que recorden la necessitat que tots tenim de viure, de gaudir de la família, dels amics i de les amigues. I que ara, en aquesta nova etapa de pandèmia, recorden la importància de la prevenció individual. I des del 23 de desembre cal no oblidar que torna l'obligatorietat de la mascareta en exteriors per tal de previndre més contagis.