Per què rebem propaganda electoral si ens hem donat de baixa?
810.367 persones han sol·licitat no rebre 'mailing' electoral durant la campanya del 10N.
Un total de 810.367 persones han rebutjat rebre propaganda electoral a les seues bústies de cara a la campanya electoral del 10N. D'elles el 2,01% pertanyen a la província d'Alacant, l'1,9% a Castelló i el 2,12% a la província de València. Tanmateix, moltes de les persones sol·licitants han rebut propaganda dels partits a casa.
Les candidatures han trobat la manera de fer-ho: es tracta de cartes no nominatives a través de bustiades, és a dir, sense la intervenció del servei de correus. Des de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a través del qual es pot fer aquesta petició, han informat que el passat abril ja es va produir aquest fenomen, encara que el nombre de sol·licituds no va ser tan elevat.
Les xifres de rebuig a la propaganda s'han disparat en aquesta convocatòria, la quarta en quatre anys. S'ha registrat un augment respecte als comicis d'abril, quan la reforma de la Llei electoral de 2018 va permetre rebutjar-la. La mobilització ciutadana contra el mailing electoral ha tingut lloc en les xarxes socials, amb campanyes com #NoEmMiBuzón.
Més llegit
-
Una desfilada de devoció per a teixir un crit a la pau
-
Carsí es disculpa per no acabar falles i lamenta "la falsa lucidesa d'un taller moribund que no va donar més de si"
-
Vota per la millor crítica d'À Punt – Falles 2026
-
Catalá assegura que mai s'ha negat al debat sobre la taxa turística: "Sempre hem dit que és un debat interessant"
-
Una app permet seguir les comissions falleres en directe durant l’Ofrena de València
-
El mapa de les Falles 2026: tots els premis, monuments i envelats de València