Vicent Flor, sociòleg: “La pandèmia no portarà canvis permanents, però perjudicarà qui menys té”

El director de la Institució Alfons el Magnànim analitza com afecta la crisi sanitària la manera de comportar-se i les relacions socials.

Vicent Flor, en una imatge d’arxiu
Vicent Flor, en una imatge d’arxiu / Abulaila (Dival)

Un dia se sent per la ràdio una crònica llunyana i poc després es tanquen fronteres amb el país veí, la cafeteria del barri abaixa la persiana, ingressen un familiar a l'hospital i la mascareta es converteix en un útil imprescindible. El món ha quedat prostrat davant un virus que ha confinat milions de persones i ha obligat a canviar rutines que semblaven inalterables. El sociòleg valencià Vicent Flor analitza amb À Punt NTC com afecta la crisi sanitària la manera de comportar-se i augura que els canvis no seran permanents, però llança una advertència: “Les crisis sempre perjudiquen més qui menys té”.

“Ho veurem probablement en els indicadors socioeconòmics del futur. El govern valencià ha intentat prendre mesures, però és evident que qui està afectat per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) està en pitjor situació que qui manté la feana”, assenyala Flor en una entrevista telefònica.

Una part minoritària ha aprofitat el confinament per a llegir més que mai, veure pel·lícules i recuperar el temps perdut amb la família. “Però, en general, ens ha limitat”, diu. La quarantena, de fet, no pot haver sigut igual per a qui viu en un apartament minúscul amb vistes a un pati intern que per a una persona que té una terrassa davant d’un parc amb vegetació. Tampoc l’educació a casa per a pares que teletreballen a jornada completa i amb majors a càrrec seu que per a aquells que han pogut frenar el ritme i dedicar el temps als menuts de casa.

“No estem socialitzats per a estar-nos dins de casa tant de temps. A més, depenent del grup social, la situació socioeconòmica i el confort a casa, ho han passat millor o pitjor”, insisteix el també director de la Institució Alfons el Magnànim. El que està clar és que les pandèmies canvien de forma crítica les societats i que els infants són especialment vulnerables: molts xiquets i xiquetes han quedat en una situació de fragilitat social i l’ajuda dels avis no ha sigut possible. Tot això sense entrar en el debat de l’escalada d’inseguretats i pors que crea l’estat de tancament.

Redefiniran les mascaretes la forma de relacionar-nos?

A partir d’ara s’ha de conviure amb elements de protecció personal, com ara les mascaretes i els guants, que seran un complement més. Redefiniran aquests accessoris la cultura i l’estil de vida mediterrani? Per a Flor, és inimaginable vides plastificades sense contacte físic o, com alguns indiquen, una societat en què la majoria de les comunicacions siguen de naturalesa virtual. Com a professor, confessa que una classe virtual “és de molt pitjor qualitat”.

“Pense que estem davant una situació temporal, tant és així que constantment ens hem de recordar que hem de mantindre els dos metres de distància o la mascareta”, diu a À Punt NTC. Considera que el contacte a través de la pantalla és una qüestió conjuntural que podria arribar a durar dos o tres anys, però, igual que en altres pandèmies, amb una vacuna es tornarà a la normalitat: “Som animals socials”.

Quines comarques seran les més afectades

Aquelles comarques on més importància es dona al turisme són les que més van patir la crisi del 2008, una situació que es repeteix ara. “Cal repensar el model productiu i no donar tanta importància al turisme”, expressa. Flor afirma no estar en contra del sector, però lamenta que no s’aposte per un turisme de qualitat, respectuós amb el medi ambient i que genere llocs de treball de qualitat. “És cert que tenim molt de sol, que tenim platges, però estem fent malbé el medi ambient i, a la llarga, els turistes se n’aniran a altres llocs igual de barats i més cuidats”, afirma. En aquest punt, tira cap a casa i reivindica la creació d’un centre d’investigacions sociològiques valencià per a aplicar polítiques que s’adapten a la realitat del territori. “Si els polítics tenen una informació més exacta de la realitat social, podran prendre les millors decisions”.

El sociòleg porta ràpidament a col·lació el problema del despoblament i la importància de dotar de recursos les zones rurals. “Hi ha d’haver un equilibri. No pot ser que la majoria dels pobles es buiden i que les àrees metropolitanes cresquen d’una manera exponencial”, lamenta. Flor critica que, històricament, s’ha fet poc cas a la ciència –ara que tant s’anhela una vacuna–, quan la humanitat viu millor gràcies a ella.

El camí que s’obri en l’etapa postpandèmia

En superar l’etapa més critica de contagis, per a Vicent Flor s’obrin dos possibles camins contraposats. Seria lògic pensar que una crisi sanitària demane una millor inversió en sanitat pública i que es valore l’impacte que té en benefici de la ciutadania. “Aquesta podria ser una resposta, però també s’ha de tindre en compte que vivim en una societat molt individualista i d’ací podria eixir una societat més egoista que reclame els drets individuals i no els comuns”, explica el sociòleg valencià. Aquesta situació inèdita, ho admet també, podria desembocar en una barreja entre les dues posicions. El benestar de la gent, al cap i a la fi, depén del benefici social i de les xarxes de solidaritat. “M’encantaria saber què passarà, però tinc elements per al pessimisme”, conclou.

Ara toca repensar les societats per a viure millor. Vicent posa com a exemple la proposta de la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, que va apostar per implantar la jornada laboral de quatre dies per a incentivar l’economia. La possibilitat de disposar de tres dies de descans pot fer que la gent viatge més; que es retrobe amb la família, amb els amics, amb la natura... “Què és més important: els diners o la qualitat de vida? Ja sé que els diners fan falta per a millorar la qualitat de vida, però els que no treballen no tenen ingressos i els que treballen de vegades no tenen temps per a viure”, assegura. Recuperar el debat de la reducció de la jornada laboral podria ser un element positiu entre les incalculables tragèdies que ha provocat el virus.

També et pot interessar