València, porta d’entrada de la primera onada del coronavirus

El desplaçament de vora 2.500 aficionats valencianistes a Milà per al partit Atalanta-València, jugat el 19 de febrer, és una de les “entrades múltiples” de la primera onada del coronavirus, segons un estudi publicat per l’Institut de Biomedicina de València. L’informe indica que València hauria sigut una de les vies d’entrada simultànies, juntament amb Madrid.

L'objecte d'aquest estudi es basa en l'anàlisi dels canvis en el genoma del virus que es produeixen quan aquest virus s'expandeix. Amb aquesta premissa, els investigadors han identificat dues "famílies genètiques", anomenades SEC7 i SEC8, que són "els principals grups causants de l'epidèmia a Espanya". A principis de març, la família del virus SEC8 va estar present en el 60% per cent dels casos seqüenciats.

En aquest sentit, l’estudi assenyala que el virus va introduir-se de manera repetida a Espanya almenys per dues vies, Madrid i València, i que existeix “constància epidemiològica” que alguns del casos seqüenciats estan associats al partit de Champions.

L’Institut de Biomedicina de València assenyala que si bé hi ha dades que alguns dels casos importats d’Itàlia van entrar per València, també van estar en llocs públics com Madrid. En aquest respecte, recorda que la Fira de la Moda de Milà es va celebrar quasi al mateix temps i que tot això fa molt probable que el virus s’introduguera des d’Itàlia a través de València, Madrid i altres comunitats autònomes.

L’anàlisi també indica que hi va haver focus primerencs al País Basc i a Andalusia, però l’informe no pot concloure si van ser independents, provenen de les mateixes regions italianes o van ser moviments des de València o Madrid.

L'estudi també conté altres titulars interessants, com ara que "no existeix un pacient zero", en relació amb les diverses entrades simultànies del virus a Espanya. També es recorda que el cas més antic de Covid-19 a Espanya va ser un home de 69 anys que va morir el 13 de febrer a l’Hospital Arnau de Vilanova de València per una pneumònia d’origen "desconegut". Tot sembla que la identificació primerenca d'aquest cas no va implicar que fora el pacient zero al nostre país. De fet, l'estudi afirma que "ni en els estudis epidemiològics ni en les nostres anàlisis aquest pacient va generar cap cas secundari".