La tercera onada de la pandèmia dispara la mortalitat valenciana un 41%

La tercera onada ha agreujat encara més la crisi de mortalitat que ha causat el coronavirus a la Comunitat Valenciana. Gener, amb 1.827 víctimes mortals diagnosticades, s'ha acomiadat convertit com el mes més letal de tota la pandèmia, i els dos rècords consecutius assolits en els primers registres de febrer apunten que encara no s'ha tocat sostre. L'últim informe del Sistema de Monitoració de la Mortalitat diària que elabora l’Institut Carlos III (MoMo) no fa sinó confirmar la tendència, i xifra en 3.602 l'excés de defuncions en els últims dos mesos. És un 41,2% més de l'esperat.

El document, que es publica periòdicament, arreplega les defuncions ocorregudes per totes les causes i estima els excessos de mortalitat segons la mitjana dels últims deu anys. Per a la Comunitat Valenciana hi detecta cinc períodes d'excés des del passat més de març, el més recent entre l'1 de desembre de 2020 i l'1 de febrer. Durant aquesta franja temporal, que coincideix pràcticament amb l'esclat de la tercera onada de la pandèmia, al territori han mort 12.345 valencians i valencianes, quan la xifra que preveia el sistema era de 8.743.

Segons les dades que diàriament comunica la Conselleria de Sanitat Universal, entre l’1 de desembre i l'1 de febrer han faltat 2.496 persones diagnosticades amb coronavirus a la Comunitat Valenciana. Són 1.106 menys de l'excés que preveu el MoMo. Una diferència que pot explicar-se per què el departament liderat per Ana Barceló només considera (com la resta d'administracions) morts per coronavirus les que van acompanyades d'una prova diagnòstica. El sistema MoMo beu en canvi de les xifres procedents dels quasi 4.000 registres civils informatitztats que hi ha en l'Estat a través de l'aplicació Inforeg.

Les dades de l'últim balanç del MoMo evidèncien que l'excés de mortalitat entre principis de desembre i el començament de febrer afecta per igual homes i dones, ja que en els dos sexes és del 42%. Així, han perdut la vida 6.419 homes, 1.898 més dels 4.522 esperats, i 5.903 dones, 1.747 més de les 4.156 previstes. Per edats, el percentatge de sobremortalitat més alt està en les persones majors de 74 anys. N'han faltat 9.136 i s'esperava una xifra de 6.262, pert tant l'excés és del 45,9% (2.874 morts).

La sobremortalitat registrada en aquest últim període supera ja àmpliament la que es va donar en el primer dels cinc detectats, entre el 2 de març i el 25 d'abril de de 2020, del 35,9%. El ventall es correspon amb la primera onada del virus, la que havia colpejat més durament la Comunitat Valenciana fins que el mes de gener va trencar tots els rècods possibles tant pel que fa a incidència com mortalitat i pressió hospitalària.

Els següents períodes amb excés més gran de morts se situen ja a més distància, amb percentatges que cauen a la meitat i comprenen diferents moments de la segona onada, la que millor ha resistit la el territori. Són, per ordre, del 26 d'agost al 6 de setembre (sobremortalitat del 18,1%), del 27 de juliol al 15 d'agost (18%) i, finalment, del 14 d'octubre al 14 de novembre (17%).

Més de la meitat de morts de la pandèmia, en només dos mesos

Les xifres que recull la Conselleria de Sanitat revelen que la meitat de les més de 5.000 morts per Covid-19 que han tingut lloc a la Comunitat Valenciana des de l'inici de la pandèmia s'han produït en els dos últims mesos. L'encara elevada incidència del virus entre la població, amb 1.323 contagis per cada 100.000 habitants, segons l’últim balanç del Ministeri de Sanitat, i l'alta ocupació de les unitats de cures intensives per malalts de Covid-19 (650 pacients en estat crític), no fan previsions optimistes per als pròxims dies. Les magnituds dels indicadors de la pandèmia apunten que encara podria no haver-se assolit el pic de mortalitat en aquesta tercera onada.