La societat civil demana un consens polític que evite la ruïna després de la pandèmia
Les Corts acullen la tercera sessió de la comissió per a la reconstrucció per a definir les accions necessàries en l’actual context d’incertesa sanitària.
Els ulls estan posats sobre els executius en totes les escales territorials, encarregats de traçar un full de ruta que evite la ruïna després de la crisi sanitària. En la tercera sessió de la comissió per a la reconstrucció celebrada aquest divendres a les Corts, diferents personalitats i entitats de la societat civil han posat el focus sobre les accions que s'han de dur a terme i que passen per un necessari consens polític.
“Les mesures urgents són acabar amb les cues de fam, garantir la liquiditat de les empreses i famílies i establir un finançament just, sense el qual tenim molt poc marge de maniobra”, ha expressat durant la seua intervenció Joan Romero. El catedràtic de Geografia Humana ha lamentat que s’eixirà amb una percepció de vulnerabilitat, més pobresa i més distància social, un context que poden alleujar els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.
La clau és aprofitar aquest moment històric per a marcar els pilars de, com a mínim, les pròximes dues o tres legislatures. “Necessitem estabilitat i trencar el cicle polític, perquè 48 mesos no serveixen”, ha defés. Tot passa, en la seua opinió, per l’impacte que tindrà el canvi climàtic en la pròxima dècada, que serà més greu del que s’imagina la majoria de la població.
“Tot el que fem serà poc”, ha alertat l’expert, a més de posar èmfasi en la necessitat de recuperar la normalitat en l’educació i “posar rostre” als joves. “Quan un jove necessita dedicar entre un 40 i un 60% de la seua renda a la vivenda, no pot traçar una vida ni crear una família”, ha apuntat sobre una situació agreujada per la temporalitat del treball i els baixos sous. Romero ha qüestionat que la tercera autonomia amb el sistema universitari més potent es trobe amb un 12% de rendes per davall de la mitjana espanyola. “Escolten els joves, porten-los ací”, ha exhortat després de criticar un model productiu amb poca capacitat de retindre el talent.
Afrontar els reptes globals des del municipalisme
Lidiar amb aquesta pandèmia ha enfortit la coordinació dels agents locals fins i tot en la distància. “Hem demostrat que l’administració local és imprescindible per a pal·liar les seues conseqüències i estar més prop de la ciutadania”, ha apuntat Rubén Alfaro, president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Alfaro ha fet seu el mantra “pensa global, actua local” per a afrontar els nous reptes i reactivar el teixit productiu segons les característiques de cada territori. “Sense oblidar la bretxa digital que tant agreuja els episodis de despoblament a les zones rurals”, ha afegit.
En la mateixa línia, el president de Cermi, Luis Vañó, ha emfatitzat que de la bretxa digital “s’aviva la bretxa cognitiva”, un desafiament per a la societat del coneixement que no pot deixar de costat la diversitat. “Les persones amb discapacitat i el col·lectiu de majors pateixen els impactes d’aquesta crisi de vulnerabilitat, pobresa i exclusió social”, ha dit el portaveu d’aquesta plataforma que representa les persones amb discapacitat. Vañó ha recordat que a les comarques valencianes viuen mig milió de persones amb algun tipus de diversitat funcional, les quals pateixen una fragilitat que és ja estructural. El portaveu de Cermi ha apel·lat a la “catarsi” provocada per la pandèmia com una oportunitat per al canvi, sempre lligada a l’Agenda 2030 i la perspectiva de gènere.
Subministrament d’aliments per a garantir la pau social
Durant la situació d’emergència viscuda aquests últims mesos, s’ha garantit el subministrament d’aliments. “És un sector essencial insubstituïble”, segons ha reivindicat el president d’Anecoop, Alejandro Monzón. Aquesta cooperativa de cooperatives agrupa 71 entitats líders en la distribució de meló d’alger i caquis a escala europea i una de les principals operadores de cítrics a tot el món, que ha vist minvats els ingressos amb l’increment dels aranzels als Estats Units. Les pèrdues que podrien afrontar es calculen per milions, la qual cosa castigaria enormement el que suposa el 9,2% de l’economia espanyola. Monzón ha reclamat un pla d’inversió per a garantir el futur del sector, que entre altres qüestions ha d’apostar per les varietats pròpies i acabar amb la dependència de les patents d’altres països.
