Sis mesos de pandèmia de coronavirus
La incertesa sobre l'evolució dels contagis i l'impacte en l'economia persisteixen un semestre després de la declaració de l'OMS.
L'11 de març de 2020 l'Organització Mundial de la Salud (OMS) comunicava que l'extensió del nou coronavirus, el SARS-CoV-2, assolia trets de pandèmia. Les setmanes prèvies, la Covid-19 havia demostrat ser molt més que una pneumònia atípica centralitzada a la Xina i els contagis i les morts començaven a escampar-se per tots els continents.
Aquest divendres es compleixen sis mesos d'aquella comunicació. En aquest temps el coronavirus ha causat més de 28 milions de contagis i 909.000 morts al món, amb els Estats Units al capdavant de tots els registres -més de sis milions de positius i 190.000 morts- i Espanya entre els deu països més afectats, amb 554.113 contagis i vora 30.000 defuncions. A la Comunitat Valenciana la pandèmia frega els 30.000 casos positius i ja ha matat almenys 1.547 persones.
Però, més enllà del registre diari de casos, xifres amb noms i cognoms, el coronavirus ha revelat una insòlita capacitat per a transformar la realitat que conexíem. Primer, posant en quarantena la població als seus domicilis -99 dies a Espanya, però més de cinc mesos ja a països com l'Argentina- posant al límit el sistema de salut, i finalment imposant una nova normalitat que ha instal·lat en els hàbits quotidians la distància social i l'ús de mascaretes o gels hidroalcohòlics, entre altres mesures preventives.
Aquest aniversari coincideix amb la primera setmana de tornada a les aules, un experiment que, de moment, ja ha obligat a activar el protocol anti-Covid-19 en una quinzena de centre escolars, només a la Comunitat Valenciana.
Millor pronòstic en els pacients
Els contagis massius de principis de la pandèmia s'han transformat ara en un degoteig de brots localitzats i han traslladat la pressió dels hospitals als centres de salut. La corba de contagis ha tornat a créixer després de la desescalada, però la segona onada de casos podria estar donant signes d'estabilitzar-se, segons va explicar aquest dijous l'epidemiòleg Fernando Simón. A diferència del que passava fa sis mesos, ara mateix els positius són de persones més joves i amb un alt percentatge d'asimptomàtics, la qual cosa ha millorat sensiblement els pronòstics.
La xifra de positius a Europa és similar als registres d'abril però la mortalitat diària ha baixat. Per a la directora tècnica de l'OMS per a la Covid-19, Maria Van Kerkhove, això s'explica perquè "ara coneixem millor el virus".
Al front epidemiològic cal afegir la incertesa en l'economia. El planeta ha entrat en recessió i les parades en l'activitat han obligat a activar una bateria històrica de mesures econòmiques per a intentar contindre la debacle, sense un horitzó clar de recuperació.
Primer revés cap a la vacuna
En aquest escenari, les majors esperances s'han posat en la producció d'una vacuna. Els temps per a aconseguir-la s'han accelerat com mai abans. 190 laboratoris i institucions de tot el món participen en aquesta cursa mèdica sense precedent i 35 d'elles es troben en fase d'assaig clínic. Tanmateix, la solució més avançada, de la farmacèutica AstraZeneca, s'ha hagut d'interrompre després d'una reacció inesperada en un dels participants en l'assaig. Per a la cap científica de l'OMS, Soumya Swaminathan, aquest revés és una mostra que el camí cap a una solució contra la pandèmia "no serà directe i ràpid".
