La segona onada deixa 1.400 morts més de les esperades a la Comunitat Valenciana

Això representa un increment del 14,5 % respecte a la mortalitat registrada durant l’última dècada.

Imatge del Cementeri General de València
Imatge del Cementeri General de València / Europa Press

La crisi de mortalitat vinculada al coronavirus bat rècords. L’últim informe del Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo) revela que durant la segona onada de l’epidèmia, que a la Comunitat Valenciana va començar a principis d’agost, s’han sumat 9.400 defuncions.

En canvi, la mitjana de morts durant l’última dècada indica que l’habitual i esperable és que entre l’agost i el 14 de novembre n’hi haguera hagut unes 8.033.

Aquestes 1.400 morts de diferència que detecta el MoMo és la sobremortalitat per totes les causes que es deriven dels registres civils. Un excés del 14,5% que s’ha concentrat, sobretot, en tres períodes: la primera quinzena d’agost, amb 406 morts més de les esperades, fins al 6 de setembre, amb un excés de mortalitat de 357 i, sobretot, en l’últim mes, quan s’han registrat 604 defuncions més que les que es podrien estimar segons la mitjana històrica.

Aquestes xifres són clarament molt més elevades que les que donen els balanços oficials de morts per coronavirus. Per exemple, segons els registres de la Conselleria de Sanitat Universal, entre l’1 d’agost i el 14 de novembre hi ha hagut 558 morts, una xifra que es queda molt lluny de les 1.400 de més que diu el MoMo.

La Conselleria, com la resta d’administracions, comptabilitzen únicament les persones que han faltat després de donar positiu en un test diagnòstic, sobretot en hospitals. En canvi, no inclouen els qui moren sense fer-los una prova en domicilis particulars o residències.

A més, també s’ha de tindre en compte que part de les víctimes que inclou el MoMo poden ser no atribuïbles directament a la Covid-19. És el cas de les defuncions indirectes que han augmentat durant la saturació del sistema sanitari per altres malalties greus.

En qualsevol cas, la tendència de mortalitat, com s’observa al gràfic, és clarament ascendent. I la previsió és que continue pujant perquè, com han constatat ja en l’àmbit de l’epidemiologia, l’evolució típica de la malaltia és que passe aproximadament un mes entre la infecció i la mort en els casos d’infecció més greu. És a dir, que totes les dades de mortalitat són en realitat una fotografia en diferit dels positius detectats quatre setmanes abans.

Tot i el dramatisme, la sobremortalitat que s’està observant al País Valencià és molt inferior a la de tot Espanya.

També et pot interessar