Estan les proves d'antígens darrere de la reducció de casos a Madrid?
L’ús dels tests ràpids d’antígens en cribratges massius a la població podria mostrar menys positius que els reals, segons els experts.
La corba de contagis continua a la baixa a la Comunitat de Madrid. Era una de les comunitats que presentava les pitjors xifres epidemiològiques de la segona onada, però la situació ha canviat en les últimes setmanes. La regió va registrar l’octubre una incidència acumulada de 647 casos cada 100.000 habitants en catorze dies. I hui té 324,38 casos, molt per davall de la mitjana estatal, que està en 489,19 casos, mentre que la situació empitjora en altres comunitats que partien de registres més favorables, com la valenciana.
Madrid trau pit amb els seus indicadors. Acaba d’alçar les restriccions en 10 àrees bàsiques de salut. Emparant-se en el descens de la incidència fins i tot es planteja deixar obertes les fronteres en el pont de la Constitució i reduir les restriccions al mínim possible durant el Nadal, segons ha afirmat el vicepresident Ignacio Aguado. Tot en una regió que aplica una recepta pròpia contra el coronavirus, al marge de les recomanacions del govern espanyol. Madrid manté oberts els comerços, inclosos els bars i restaurants, i és una de les poques comunitats que no aplica un tancament perimetral, sinó limitacions a la mobilitat per zones de salut.
Altres comunitats que mostren un evolució en positiu ho han fet després d’aplicar restriccions més severes. A Catalunya la incidència acumulada per cada cent mil habitants ha baixat de 748 a 574,19 casos des de primers d’octubre, encara per damunt de la mitjana estatal (489,19) però a costa de tancar bars i restaurants o de confinar els municipis els caps de setmana.
A la Comunitat Valenciana, per contra, la corba de contagis ha repuntat. La segona quinzena de setembre tenia una de les incidències acumulades més baixes: 101,12 casos per cada cent mil habitants. Però un mes i mig després els contagis diaris s’han arribat a quadruplicar, passant de 535 positius als 2.221 d’aquest divendres, la segona xifra més alta després dels 2.327 contagis del passat dissabte 7 de novembre. La incidència està ja en 311 casos per cada cent mil habitants en 14 dies, s’ha superat la barrera de les 2.000 morts i la pressió hospitalària i en UCI no deixa d’augmentar. La Generalitat està tractant de doblegar la corba amb un augment progressius de les restriccions a la mobilitat, però encara no ha aconseguit el canvi de tendència desitjat.
Tanmateix, amb menys restriccions, Madrid presumeix d’una millor evolució. I sense cap indicador definitiu que ho justifique. El govern madrileny apunta a una confluència de factors: l’actuació intensiva en zones d’alta incidència, aplicant en exclusiva restriccions a la mobilitat; el perfeccionament de la capacitat diagnòstica amb l’ús de tests antígens (en detriment de les proves PCR); el millor seguiment de les quarantenes; i la conscienciació creixent de la societat.
Cribratges d’antígens: més proves però menys positius
“El que passa a Madrid no s’acaba d’entendre”, assenyala l’especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública Salvador Peiró, que es també un dels assessors de la Generalitat per a la pandèmia. L’investigador de Fisabio centra els seus dubtes en els tests d’antígens que Madrid ha fet “a la babalà” i en escenaris no adients, ja que podrien estar desvirtuant els resultats.
La Comunitat de Madrid ha substituït progressivament les proves PCR pels tests ràpids d'antígens. És la comunitat que més tests d’aquest tipus fa d’Espanya, 132.000 per 50.000 PCR la passada setmana, més del doble que Catalunya, que és la següent comunitat que més en fa i la primera en PCR, 180.000.
Des de la incorporació dels antígens a Madrid, el passat 30 de setembre, la incidència acumulada i la taxa de contagis han caigut sensiblement. La positivitat –el percentatge de contagis positius per prova feta– a Madrid és del 8,22%, mentre la de la Comunitat Valenciana, amb 80.000 PCR i 12.500 tests d’antígens supera el 18%. La mitjana a l’Estat és del 13,33%. A Catalunya, la comunitat que més proves fa en conjunt (PCR i antígens) és de l’11,70%.
Els tests ràpids d’antígens, que ofereixen resultats en 15 minuts, tenen una eficàcia estimada del 93% en pacients amb símptomes. La conselleria de Sanitat Universal n'ha adquirit mig milió d'aquestes proves. Fonts del departament que el fabricant dels tests, Abbot, condiciona l’eficàcia de la detecció a un càrrega viral elevada. Tanmateix, Madrid està fent-los per a cribratges massius en àrees de salut “on la utilitat és molt baixa”.
Salvador Peiró recorda que els antígens “funcionen molt bé amb la càrrega viral alta però l’eficàcia baixa si el pacient no té símptomes o està en els primers dies d’incubació”. Al seu parer això pot estar mostrant una positivitat menys baixa de la real. Primer perquè és més difícil trobar un positiu per coronavirus entre la població general (en els cribratges) que entre aquells en què ja hi ha indicis, per simptomatologia o contacte estret, que és el segment de població on la resta de comunitats centres les PCR. I segon, per la possibilitat de falsos negatius en el test d’antígens quan es fan a persones amb una càrrega viral baixa. En resum, que amb al mateix nombre de tests o més s’estarien detectant menys positius.
Canvi de comportament i major immunitat en la ciutadania
L’expert en salut pública destaca, però, dos factors en què Madrid sí pot estar marcant la diferència. Creu que el soroll mediàtic sobre els riscos a la regió pot haver conduït a un “canvi de comportament” i a una responsabilitat més gran de la ciutadania.
I també que la seroprevalença a la comunitat autònoma, la xifra de persones que ja s’han contagiat i serien immunes, pot ser major que en altres territoris. Peiró recorda que les serologies a les residències de Madrid ha revelat que més del 50% de les persones internes ja havien passat el coronavirus. Un indicador que explicaria la menor pressió hospitalària, ja que la població major és la que més complicacions pateix. Madrid assegura tindre el 15,3% dels llits dels hospitals ocupats per pacients de Covid-19, una xifra similar a la Comunitat Valenciana (15%) i per davall de la mitjana estatal (16,15%). L’ocupació en UCI de Madrid (34%), però, continua sent molt elevada en contrast amb la mitjana estatal (31%) o amb els registres valencians (26%), tot i estar en una fase ascendent.
Salvador Peiró explica que en el cas de Madrid els epidemiòlegs també especulen amb la possibilitat que un 20% de la població amb alta mobilitat estiga immunitzada i que això puga estar fent de pantalla del virus amb la resta de la població. Siga com siga, la incògnita persisteix. I l’investigador valencià alerta, tot pot canviar d’una setmana per a una altra. “No em refie massa i crec que la corba pot tornar a pujar si canvia alguns dels factors. A Madrid o en qualsevol altra part d’Espanya”, assegura.
