Por a ser tocats, als espais oberts o a eixir al carrer: les fòbies que la pandèmia pot potenciar
Psicòlegs adverteixen de l'augment d'aquest tipus de pors, que poden afectar especialment les persones majors i la xicalla.
La situació sanitària ha modificat els nostres hàbits, la nostra forma de saludar-nos, de relacionar-nos els uns amb els altres i, fins i tot, amb el nostre entorn. El contacte físic ha disminuït, tractem d'evitar tocar superfícies i quan ho fem, ens afanyem a netejar-nos ràpidament.
La por desmesurada que apareix com a mecanisme de defensa davant una situació de distanciament social de manera prolongada i els missatges sobre el contagi del virus poden provocar fòbies. Algunes persones poden obsessionar-se i arribar a paralitzar-se amb idees com el fet de tocar el botó de l'ascensor o obrir una porta.
Els psicòlegs adverteixen de l'augment de fòbies com l'hafefòbia, o la por a ser tocat, a conseqüència de l'associació d'idees prolongada en el temps entre el contacte físic i el contagi de la Covid-19 i la creença d'una relació de causa-efecte. L'impacte de les fòbies pot ser preocupant, especialment en xiquets i xiquetes i persones majors.
El psicòleg valencià Enric Valls explica que la por "exagerada i persistent" genera una fòbia, que és "irracional, tòxica i que pot limitar enormement el nostre funcionament". El fet de no poder anticipar quan pot finalitzar aquesta situació "genera molt més sofriment i angoixa". Les personalitats amb un nivell d'autoexigència molt alt tenen més tendència a experimentar aquesta fòbia.
Valls afirma que la pandèmia ha potenciat fòbies com la social, l'agorafòbia o por als espais oberts, i síndromes com el de la cabanya (el sentiment de no voler eixir al carrer) o l'hafefòbia.
Preocupen especialment els xiquets, que estan desenvolupant-se i necessiten més contacte. La psicòloga Gracia Vinagre recomana que als entorns familiars s'intensifiquen les mostres d'afecte perquè la carència no siga tan evident. Nika Vázquez alerta sobre la possible repercussió a llarg termini, ja que el "contacte físic té a veure amb com analitza el cervell la realitat i això pot fer que no tocar els altres es convertisca en un estil de vida quan el virus remeta.
Encara que les manifestacions de la por no siguen patològiques, poden manifestar-se de manera augmentada en el cas de les persones majors. Les limitacions físiques i la soledat evolutiva per no treballar poden portar a l'aïllament en edats avançades.
Els experts i expertes aconsellen fer tot el possible per a evitar que la por perjudique el nostre dia a dia, ja que l'aïllament no és bo per al desenvolupament cognitiu de l'ésser humà.
