El Ministeri de l’Interior condemnat per no protegir una dona víctima d'un crim masclista

L’associació Alanna, que atén a les víctimes del maltractament, denuncia falta sensibilitat en la policia i la judicatura.

Muntatge sobre les escales de la Subdelegació del Govern espanyol a Alacant, que es va fer en novembre, per a recordar a les víctimes de la violència masclista
Muntatge sobre les escales de la Subdelegació del Govern espanyol a Alacant, que es va fer en novembre, per a recordar a les víctimes de la violència masclista / Europa Press

Sentència exemplar, encara que insuficient per a aturar la falta de sensibilització conta la violència masclista que encara presenten molts agents socials, com algunes forces de seguretat que tramiten les denúncies. És la lectura que fan des de l’associació Alanna de València a la sentència de l’Audiència Nacional, que ha condemnat el Ministeri de l’Interior perquè la Guàrdia Civil no va protegir adequadament una dona que va sol·licitar una orde de protecció i que, finalment, va ser assassinada pel seu agressor en un municipi sevillà.

Segons la sentència, la Guàrdia Civil és responsable perquè en la valoració policial del risc de violència, la mínima protecció que es va assignar a la víctima va resultar inadequada. L’agressor va assassinar la dona un mes després d'interposar la denúncia. Els fets van ocórrer el 2016. Ara, la decisió de l'Audiència Nacional estableix una indemnització per als pares de la víctima (20.000 euros a cadascun d’ells) i als dos fills menors de la dona assassinada, pel mal moral (70.000 euros a cadascú).

Per a la presidenta d’Alanna, una entitat que atén i assessora a València dones que intenten superar situacions de maltractament, la sentència de l’Audiència Nacional és exemplar, “però la realitat és que falta sensibilització” entre les forces de seguretat. Álvarez ha explicat que quan les víctimes acudeixen a interposar una denúncia per maltractament, solen arribar nervioses, a soles, desorientades, i en moltes ocasions es troben amb un agent que les vol atendre de pressa.

“A les dones els resulta molt difícil seguir el fil de totes les situacions de maltractament, i donada la seua desorientació, solen denunciar únicament els últims fets, encara que estiguen vivint una situació de maltractament continuat”, per aquesta raó, en el juí posterior només es jutgen els últims fets denunciats i no la totalitat del maltractament, que en moltes ocasions s’arrossega durant anys, argumentava la també presidenta del Consell Estatal de Dones Resilients de la violència de gènere.

En aquest sentit, Chelo Álvarez denuncia que cal més sensibilització en tota la cadena de professionals que atenen les víctimes del masclisme, com ara la judicatura. “La sensibilitat no és només fer un curs, com ja fa el ministeri, és estar predisposat a ajudar en situacions en què les dones no estan suficientment protegides, i això encara no ho trobem ni en tots els policies ni en la judicatura”, puntualitzava Chelo Álvarez.

Actuar amb rapidesa

Una altra de les mancances que troba la presidenta d’Alanna és el retard en la protecció de les dones agredides: “cal protecció des del moment zero i durant tot el procés”, afirma. Álvarez ha lamentat que, de vegades, els agressors són més ràpids que les ordes d’allunyament o l’atenció a les víctimes.

També et pot interessar