Les farmàcies s'ofereixen a vacunar contra el coronavirus

Mentre avança la carrera per a obtindre una vacuna eficaç contra la Covid-19 que possiblement arribe el 2021, les farmàcies volen tindre un paper més actiu en la lluita contra la pandèmia i que s'assegure l'accés a la vacuna a la ciutadania a través de la xarxa de farmàcies. Així s'ha posat en relleu en el IX Congrés Nacional de Farmacèutics Comunitaris de la Societat Espanyola de Farmàcia Familiar i Comunitària (Sefac), celebrat recentment amb la participació de més de 2.600 professionals, i també ho recull el manifest publicat pel Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics d'Espanya. Una demanda que xoca contra el sector de la infermeria. El sindicat d'infermeria (Satse) ha denunciat que, atesa la normativa vigent, el camp d'actuació dels farmacèutics "està reduït substancialment a allò que gira entorn del medicament però mai a labors assistencials".

Des de la Sefac, que té nou president, el valencià Vicente J. Baixauli, farmacèutic comunitari a Mislata, assenyalen que mentre que a la primera onada ningú estava preparat, "cal aprendre dels errors i centrar els esforços a les àrees de millora, entre les quals hauria de trobar-se un major aprofitament de la labor assistencial dels farmacèutics comunitaris en coordinació amb atenció primària". En el congrés, els experts han posat en relleu que el paper de les farmàcies durant la pandèmia està "infrautilitzat" i que "haurien d'aprofitar-se aquests recursos sanitaris".

El sector considera necessari que la farmàcia comunitària siga un punt de vacunació que complemente la labor dels centres de salut per a la futura vacuna del coronavirus i per a augmentar la taxa de vacunació contra la grip, especialment durant la pandèmia, igual que ocorre en altres països del nostre entorn. Les raons que esgrimeixen els farmacèutics és que el 99% de la població disposa d'una farmàcia prop de casa. Són més de 22.000 farmàcies distribuïdes a tot Espanya, 2.357 d'aquestes a la Comunitat Valenciana, que, segons diuen, podrien ajudar a descongestionar l'atenció primària als centres de salut.

Mariano Esteban, cap del Grup de Poxvirus i Vacunes del Centre Nacional de Biotecnologia (Centre Superior d'Investigacions Científiques), ha reivindicat en el congrés que el farmacèutic té coneixements en genètica, bioquímica o biologia molecular i “està facultat per a poder participar i ajudar el sistema de salut a aconseguir un major nombre de proves en la població i altres proves com vacunes”.

Test serològic a les farmàcies

En el manifest dels farmacèutics també es demana al govern que desplegue de manera urgent una estratègia de salut pública ambiciosa i coordinada en cadascuna de les comunitats autònomes, "on la xarxa de farmàcies siga un agent sanitari actiu de primer orde" i puguen participar en el "cribratge, prevenció i detecció precoç de casos de Covid-19. Una major activitat que passa perquè se'ls permeta fer test ràpids de detecció del virus per a ajudar a descongestionar els centres de salut.

Una frontera que han creuat ja fa 15 dies a Galícia, que ha sigut la primera comunitat a establir una col·laboració amb les farmàcies per a augmentar la capacitat diagnòstica de la Covid-19 i poder detectar positius més ràpidament. Es tracta d'una col·laboració totalment voluntària i desinteressada per part del Col·legi Oficial de Farmacèutics d'Orense gràcies al qual els veïns d'aquesta província poden fer-se un test serològic gratuït per a la detecció d'anticossos de la Covid-19 a les oficines de farmàcia adherides. En el cas de trobar-se algun positiu, des de la farmàcia s'avisa als serveis sanitaris i se’ls fa una PCR.

Oposició frontal del sindicat d’infermeria Satse

Ràpidament, ha reaccionat el sindicat d'Infermeria (Satse), que s'ha dirigit per carta al ministre de Sanitat, Salvador Illa, per a demanar-li que aporte "claredat" i informe sobre la decisió de la Xunta de Galícia. El seu president, Manuel Cascos, diu que aquesta decisió ha generat una "enorme preocupació i intranquil·litat" dins del col·lectiu infermer, donades les conseqüències que té per a la "seguretat i salut dels ciutadans" que pogueren optar, "voluntàriament i sense criteri clínic", per a practicar aquest tipus de proves a les farmàcies. Des del Satse han anunciat que estan estudiant la posada en marxa d'una sèrie d'iniciatives per a evitar que la "voracitat sense límits" dels empresaris d'oficines de farmàcia perjudique el sistema sanitari i les competències professionals reservades als infermers.

El sindicat recalca que els farmacèutics "fa molt temps que intenten augmentar els ingressos per fer unes actuacions sanitàries per a les quals no estan capacitats ni habilitats a través de la mal anomenada i inexistent farmàcia comunitària". Des de Satse assenyalen que els farmacèutics s'han oferit a "realitzar labors d'atenció domiciliària; administració de vacunes, com la de la grip; seguiment i assistència a pacients crònics; detecció i seguiment de la diabetis; control del pacient anticoagulat; prevenció de l’ictus i vigilància, i seguiment a les persones afectades per la Covid-19, entre altres", enumeren. El col·lectiu d'infermers subratlla que, si açò es fa realitat suposarà "una clara privatització encoberta de serveis sanitaris públics que ja presten de manera gratuïta i amb totes les garanties infermers i metges d'atenció primària".

Protocol per a detectar possibles positius

D'altra banda, dins d'aquestes iniciatives per a ajudar el sector sanitari, la Societat Espanyola de Farmàcia Familiar i Comunitària ha posat en marxa un protocol de símptomes menors i Covid-19 consensuat amb les societats mèdiques que aporta, entre d’altres, informació sobre com diferenciar el coronavirus dels símptomes relacionats amb altres patologies respiratòries prevalents. Un dels objectius principals del document Símptomes menors i Covid-19, és dotar el farmacèutic comunitari d'un protocol d'actuació, consensuat amb els metges, per a detectar possibles pacients contagiats i millorar-ne l’atenció.

El document aporta informació sobre com diferenciar la Covid-19 dels símptomes relacionats amb altres patologies respiratòries prevalents, com el refredat, la grip i la rinitis al·lèrgica. A més, estableix un protocol de derivació de la farmàcia comunitària a la consulta del metge si es detecten possibles casos sospitosos i proporciona recomanacions sanitàries al personal de la farmàcia per a la difusió entre la població que atenen.