Famílies amb fills autistes: “Els passejos terapèutics no són un privilegi, sinó una necessitat”

Aquests dies de confinament són especialment durs per a persones amb alguna discapacitat. És el cas dels xiquets amb TEA, és a dir, amb trastorn de l’espectre autista. Les famílies d’aquests menuts estan fent en les xarxes socials una crida a la ciutadania perquè el veïnat els respecte quan obligatòriament han d’eixir al carrer. En moltes ocasions, la gent els escridassa des dels balcons i s’han posat un distintiu blau per a identificar-se. El portaveu de les famílies amb xiquets autistes, Alejandro Amblar, ha lamentat en una entrevista a Les notícies del matí aquesta situació i ha demanat comprensió.

“Demane empatia i educació, a mi m’entristeix eixir amb un llaç blau, perquè m’he d’assenyalar”. És per això que als coneguts com a policies de balcó els insta que si tenen algun problema que telefonen a la policia, “que vindrà ens demanarà la documentació i ens deixarà continuar fent el nostre passeig terapèutic”.

“L’autisme és una discapacitat invisible i això es reflecteix ara als balcons”

Segons Amblar, el problema de base és que l’autisme és una “discapacitat invisible i això es reflecteix ara als balcons”. Des de les famílies assenyalen que les passejades amb els seus fills “no són un privilegi, sinó una necessitat”. Per a les persones amb TEA la rutina és fonamental i l’estat d’alarma trenca les seues rutines. Hi ha un canvi d’un dia a un altre que no entenen i els crea ansietat. “A més, totes les teràpies, que són la seua medicina, s’han tallat totalment, se’ls se n’ha anat el seu món”, ressalta Amblar.

Fins i tot, hi ha persones adultes que es lesionen, xiquets que es mosseguen més, i en general estan més agressius, segons diu. Per això, les famílies amb xiquets autistes reclamen que “allò ideal seria disposar de teràpies”, ja que s’han tallat tots els tractaments i “encara que es fan videoconferències no és el mateix”.

Amblar ha llançat un missatge perquè durant el confinament la gent pense quan està a casa que hi ha persones que poden estar en situacions pitjors, amb discapacitat i o altres problemes. “Tots estem en les mateixes circumstàncies, que mirem pels altres, que tenim empatia i que quan tot açò passe, això ens faça pensar i siguem una societat millor, més inclusiva, perquè queda molt de camí a recórrer amb la inclusió de les persones amb autisme”.