Falsos negatius per PCR: quan la prova no detecta la infecció

Els experts recorden que tot i ser la prova més fiable, una PCR negativa no sempre descarta un contagi per coronavirus.

Les PCR identifiquen el virus partir de secrecions nasals o mostres de saliva
Les PCR identifiquen el virus partir de secrecions nasals o mostres de saliva / Shutterstock

La PCR és la prova diagnòstica més eficaç per a detectar un contagi per coronavirus. El Ministeri de Sanitat li atribueix una fiabilitat del 90%. Què passa amb el percentatge restant? També aquesta, com totes les analítiques, té un marge d'error. El pilot de MotoGP Iker Lecuona acaba d'entrar en les estadístiques de falsos negatius. No va poder competir en el Gran Premi de la Comunitat Valenciana després que les proves de control revelaren que tenia el coronavirus. Tanmateix, Lecuona havia passat deu dies confinat, com a contacte estret de dues persones contagiades, i durant aquest període havia donat negatiu en dues PCR. Però a la tercera, a les portes del Ricardo Tormo, la vençuda. Positiu per Covid-19.

Tot i l'altíssima fiabilitat de les PCR els falsos negatius són un entrebanc més en la lluita contra la pandèmia. Els experts recorden que una PCR negativa no descarta la infecció. Aquest és el motiu perquè, tot i la prova negativa, s'aplica un període d'aïllament obligatori de deu dies per als contactes estrets d'un cas positiu. El termini era inicialment de catorze dies, però el Ministeri de Sanitat el va rebaixar el mes de juny amb l'empara de les últimes revelacions de l'Organització Mundial de la Salut.

Càrrega viral i temps d'incubació

Les PCR localitzen la presència en l'organisme humà de material genètic del virus, l'ARN. Diversos factors influeixen en l'eficàcia de la prova. El primer, la càrrega viral del pacient. Com més gran siga la presència del virus, més fàcil serà detectar-lo. Però aquest valor pot ser molt baix en les primeres hores del contagi, perquè l'agent infecciós necessita un temps mínim d'incubació. Les PCR detecten les rèpliques que fa per a infectar l'organisme, però cal un mínim de duplicats, d'evolució del patogen, per a confirmar-ne la presència. Amb tot, l'alta sensibilitat de la prova permet detectar quantitats ínfimes del virus. El positiu no es qüestiona.

"Per què hi ha falsos negatius? Perquè en algunes ocasions la gent es fa la prova massa prompte", explica la investigadora Elena Aznar, de l'Institut Interuniversitari d'Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la Universitat Politècnica de València (UPV). Aznar considera que tot i que la PCR és molt fiable, és més segur fer-se-la almenys tres dies des del contagi amb un positiu.

Entre tres i quatre dies de mitjana situa el temps d'incubació Amparo García, per l'experiència acumulada com a responsable mèdica en la Clínica Biomèdica Ascires. "No m'agrada fer PCR si han passat menys de cinc dies des del contacte estret, perquè si tens un període d'incubació més llarg, i n'he vist de set dies, la prova podria fallar", assegura.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estipula un termini d'incubació mitjà de 5 a 6 dies abans que apareguen els símptomes. Però també que el virus pot detectar-se en el tracte respiratori superior entre 1 i 3 dies abans de l'inici d'aquests. La concentració de SARS-CoV-2 en aquesta zona és més alta quan apareixen els símptomes. Després disminueix gradualment. L'OMS adverteix d'una franja d'1 a 14 dies entre l'exposició i els indicis de contagi.

A partir d'aquests indicadors, la biòloga valenciana Mireia Coscolla considera "raonable" que en molts casos la PCR puga detectar el virus en el quart dia des de l'exposició. "Un criteri més conservador podria indicar fer-la en una setmana des de l'exposició, però així i tot hi ha la possibilitat de casos que es detecten més tard".

Estudis recents abunden en aquesta línia. Una investigació de la Universitat Johns Hopkins, dels Estats Units, ha revelat que el nou coronavirus costa de detectar en els primers dies de la infecció. En les 24 hores següents a l'exposició totes les PCR es comptaren per falsos negatius. I només a partir del quart dia des del contacte inicial va baixar sensiblement el risc d'error. Els autors van concloure que cal que passen entre 3 i 5 dies d'incubació perquè la PCR negativa siga concloent.

Mireia Coscolla recorda que la càrrega viral i el temps d'incubació depenen d'altres factors, addicionals al dia de contagi, com la genètica del pacient i les circumstàncies en què es va infectar, com el fet de dur o no mascareta. "Les dades que tenim són mitjanes. Però no tot el món va a entrar en aquestes xifres. Hi ha casos que positiven als 10 o 12 dies. La variabilitat és molt gran, en persones i en poblacions", adverteix aquesta investigadora de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes que participen la Universitat de València i el CSIC. Elena Aznar afig el factor edat, ja que els menors solen tindre menys càrrega viral que els adults, per la qual cosa recomana retardar-los un poc més les proves.

Error en la tècnica, fracàs en la prova

"Hi ha pacients que positiven al cap de 14 dies, però no estic trobant-me períodes d'incubació tan llargs. Veig pacients que presenten símptomes entre 3 i 5 dies després del contagi. Si al cap de 7 dies no els manifestes i tens una PCR negativa quasi segur que eres negatiu", assenyala Amparo García. En algunes ocasions la doctora recomana una segona PCR de confirmació en les 48 hores posteriors a persones que manifesten altes sospites clíniques de Covid-19, però han donat negatiu en la prova. I destaca un altre factor que pot reduir la fiabilitat: "El problema és la tècnica de l'extracció de la mostra, perquè a vegades no s'agarra prou. Has d'arribar amb el bastó a entre cinc i set centímetres, a la base del paladar, i fer-lo rodar algunes vegades. I juga molt l'anatomia del pacient, com un septe nasal desviat, per exemple".

La responsable mèdica de la clínica Ascires Campanar (València) s'ha trobat amb un problema amb les PCR en l'altre extrem. El de pacients que tarden a "negativitzar". És a dir, que segueixen donant positiu entre algunes setmanes o un mes, fins i tot, després de l'aïllament, per l'alta sensibilitat de la prova. "Tarden a donar negatiu en la pública, venen a la privada i continuen donant positiu en PCR. Però porten restes virals menors que no contagien".

Cap d'aquests entrebancs fa dubtar les expertes consultades sobre l'eficàcia de les PCR. Totes coincideixen a destacar que és la prova que ofereix les majors garanties per a detectar el virus. "És el millor test. Que hi ha casos en què pot fallar sí, però res és infal·lible. Jo si m'haguera de fer una prova em faria una PCR", sentencia Mireia Coscolla.

Les proves d'antígens ofereixen l'avantatge de resultats més ràpids (15 minuts sobre les vora 5 hores que necessita una PCR) i un cost més baix, però a canvi resulten menys fiables per a detectar el coronavirus en pacients asimptomàtics perquè necessiten una càrrega viral més elevada. D'altra banda, les serologies i els tests ràpids d'anticossos evidencien si el pacient ha reaccionat contra el virus, generant immunitat. No obstant, el cos necessita una setmana i mitja per a generar els anticossos. Ofereixen una foto del que va passar fa dies però no de si el pacient està contagiat en el moment de la prova.

També et pot interessar