Falsos negatius. Funcionen els tests d'antígens?

L'enorme expectativa despertada amb els nous test d'antígens i el seu ús pot provocar problemes afegits en la lluita contra la Covid-19 derivats de falsos negatius. Segons recull l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en la Guia provisional sobre la detecció d'antígens, es recomana l'ús d'aquests tests ràpids quan les PCR no estan disponibles o on clínicament és necessari reduir el temps de resposta.

Per tant, segons l'OMS no hauria d'utilitzar-se en individus sense símptomes (llevat que la persona siga un contacte d'un cas confirmat), quan la prevalença és molt baixa, o per al control en aeroports i fronteres. La PCR continua sent la forma més fiable d'avaluar i descobrir als individus contagiosos abans de l'aparició dels símptomes.

En la guia suggereixen que les proves podrien utilitzar-se per a l'estudi de contactes i l'anàlisi de casos asimptomàtics, però adverteixen sobre la sensibilitat reduïda. Sempre que siga possible, han de realitzar-se proves repetides o, preferiblement, proves de confirmació NAAT dels negatius. Igualment, assenyalen que un test ràpid d'antigen negatiu no hauria d'eximir un contacte del compliment del requisit de quarantena.

Des del començament de la pandèmia del coronavirus, s'han desenvolupat i utilitzat tres tipus bàsics de test de laboratori, segons assenyalen des de laboratoris Sylab, líder en serveis de diagnòstic mèdic a Europa.

Les proves PCR

Les proves d'amplificació d'àcids nucleics NAAT, entre les quals s'inclouen la PCR, la TMA i la LAMP. Avaluen la presència o absència del genoma del SARS-CoV-2, generalment en mostres de les vies respiratòries. La PCR i les proves equivalents de detecció d'àcids nucleics es consideren actualment la forma més precisa de determinar si una persona és portadora de la Covid-19. Un resultat positiu indica que el genoma del virus és present, però no pot determinar si la persona és contagiosa o no amb total seguretat.

Els tests serològics

Detecten la presència d'anticossos (resposta immunològica específica) contra les proteïnes antigèniques del SARS-CoV-2, en una mostra de sang. Un resultat positiu indica que la persona ha estat exposada a la Covid-19 en el passat, però dona poca o cap informació sobre l'estat actual de la seua infecció. En el futur s'espera que les proves serològiques proporcionen informació sobre la immunitat futura a la infecció per coronavirus, però no és així en l'actualitat.

Els tests d'antigen

Mesuren la presència o absència de les proteïnes virals (antígens) d'aquest coronavirus, habitualment de l'abundant proteïna de la nucleocàpsida. Les mostres són també de les vies respiratòries. Igual que amb les proves basades en els àcids nucleics, s'espera que la saliva o el col·lutori proporcionen una alternativa viable, però en l'actualitat això necessita confirmació.

Test d'antigen de diagnòstic ràpid

Els tests ràpids tenen l'avantatge que el resultat està disponible al cap de pocs minuts en lloc d'hores i poden realitzar-se quasi en qualsevol lloc, per exemple, al costat del llit del pacient, en un lloc públic o en un entorn empresarial. Així i tot, les mostres es prenen mitjançant hisops i, per tant, han de ser preses per professionals experts i amb mesures de protecció.

Per a què serveixen els tests ràpids d'antigen?

S'espera que la generació més recent d'aquests tests, oferits per diversos proveïdors diferents, funcione bé en pacients amb altes càrregues virals. Això sol ocórrer aproximadament entre 3-10 dies després de la infecció, és llavors quan la persona és més contagiosa, encara que pot ser poc simptomàtica.

Per tant, s'espera que puguen donar suport al diagnòstic de Covid-19 en les persones que tenen els primers símptomes. Als EUA, alguns tests han rebut autorització per a emprar-se com a proves diagnòstiques en persones simptomàtiques, dins dels 5-7 dies des de l'inici dels símptomes.

Quan no són fiables?

Els tests ràpids d'antigen tenen una sensibilitat menor que les NAAT, les conegudes PCR, i, en particular, són molt més propensos a donar resultats falsos negatius en individus amb menors quantitats de virus. Això els fa poc fiables en individus que es troben en els primers dies de la infecció, també quan han transcorregut més de 5 a 7 dies després de l'inici dels símptomes i, sobretot, en els individus amb un curs asimptomàtic de la malaltia.

Els resultats negatius han de ser tractats amb precaució i ha de considerar-se la confirmació mitjançant una segona prova, idealment amb una PCR.

Podrien passar per alt persones contagioses?

En algunes situacions, fer proves només a individus simptomàtics no condueix al major nivell de seguretat. Això ocorre especialment quan l'objectiu de les proves és garantir la seguretat en el lloc de treball o analitzar a les persones que es troben en situacions de risc (per exemple, en esdeveniments esportius o quan viatgen). Els últims descobriments mostren que la taxa de transmissió del virus pot ser elevada abans de l'aparició dels símptomes i que aïllar els pacients simptomàtics no és suficient per a contindre la propagació del virus.

La transmissió per part d'infectats asimptomàtics ha quedat clarament demostrada. A més, els tests d'antígens poden no detectar individus en els primers dies després de produir-se la infecció, just abans del període de més capacitat de contagi. En conseqüència, si s'utilitzen els tests ràpids d'antígens fora de la seua finalitat específica, hi ha el risc de fallar en el control de noves cadenes de contagi.

Per tant, no han de ser utilitzats per a l'estudi de grups nombrosos per a descartar infeccions, com ara en grans esdeveniments, oficines o aeroports. En aquests casos, en els quals també ha de detectar-se la presència de portadors asimptomàtics, és important fer una prova més sensible amb NAAT (PCR o equivalent).