Els criteris del Ministeri de Sanitat per al nivell de risc

Aquest model augmenta el marge de les condicions per a passar d'un nivell d'alerta al següent

Entrada de l'Hospital la Fe de València
Entrada de l'Hospital La Fe de València / Joaquín Corbalán P (Shutterstock)

El nou semàfor covid, en vigor des del 23 de novembre, revisa els indicadors per a situar els territoris en un o un altre nivell d'alerta, en funció de criteris epidemiològics. Fins ara, la incidència acumulada ha sigut l'indicador més estés per a mesurar l'abast de la pandèmia a Espanya, dividit en 5 nivells d'alerta. Fins ara, una incidència acumulada de 50 casos per cada 100.000 habitants a catorze dies era el llindar que marcava el pas de risc baix a mitjà. Però els nous criteris que ha establit el Ministeri amplien el marge fins a 100 per a passar al graó de risc mitjà. Així, el risc alt s'assoleix en arribar a 300 casos i el molt alt, a 500. També s'elimina l'escenari de nova normalitat (fins ara amb incidències per davall de 25), que passa a anomenar-se circulació controlada amb un màxim de 50.

Però ara la incidència no és l'únic marcador de referència. Es tenen en compte altres valors, com ara l'ocupació hospitalària, la positivitat dels casos sospitosos i la mobilitat i demografia dels territoris. Per a fixar l'alerta de covid-19 en una zona determinada es creuen els indicadors de transmissió de la malaltia amb altres que mesuren la pressió assistencial als hospitals, fonamentalment els nivells d'ocupació de llits en planta i a la unitat de cures intensives (UCI).

Aquests dos paràmetres es mantenen vigents com fins ara: circulació controlada, 0-2% en planta i 0-5% a l'UCI; baix, 2-5% en planta i 5-10% en UCI; mitjà, 5-10% en planta i 10-15% a l'UCI; alt, 10-15% en planta i 15-25% en UCI; i extrem, 15-25% en planta i més del 25% a l'UCI.

Com a novetat, però, s'introdueixen dos criteris més: el nombre de nous ingressos i de pacients en crítics en l'última setmana, una taxa en ambdós casos que es calcula per cada 100.000 habitants.

En el cas de les hospitalitzacions per cada 100.000 habitants a set dies el nivell d'alerta zero (o circulació controlada) se situa entre 0 i 5 hospitalitzacions; l'alerta 1(risc baix), de 5 a 15; l'alerta 2 (risc mitjà), entre 15 i 30 hospitalitzacions. En canvi, alerta 3 (risc alt), és de 30 a 50; mentre que més de 50 hospitalitzacions per cada 100.000 habitants a set dies és considerat alerta 4 (risc extrem).

Pel que fa al valor dels crítics, es té en compte el percentatge de nous ingressos en UCI a set dies per cada 100.000 habitants. En aquest cas el nivell d'alerta zero (o circulació controlada) se situa de 0 a 5 hospitalitzacions; l'alerta 1 (risc baix), entre 5 i 15; l'alerta 2 (risc mitjà), de 10 a 15 hospitalizacions. En canvi, alerta 3 (risc alt), és entre 15 i 25; mentre que més de 25 hospitalitzacions per cada 100.000 habitants a 7 dies és considerat alerta 4 (risc extrem).

Com es configura la classificació per nivells

Els criteris que determinen els nivells de risc es divideixen en dos blocs principals: un que conté els indicadors de transmissió i un altre, amb la capacitat d'assistència. El primer contempla la incidència acumulada a set dies, a catorze dies, la que afecta les persones majors de 65 anys i el percentatge de positivitat de les proves PCR. D'altra banda, el segon grup avalua l'ocupació de llits hospitalaris i a l'UCI i les respectives taxes per cada 100.000 habitants.

Segons aquests valors i la seua correlació, es determina un nivell del risc que serà baix, mitjà, alt o molt alt. Aquestes són les possibilitats:

  • Nivell d'alerta 1: quan almenys dos indicadors del primer bloc i un del segon estan en nivell baix
  • Nivell d'alerta 2: quan almenys dos indicadors del primer bloc i un del segon estan en nivell mitjà
  • Nivell d'alerta 3: quan almenys dos indicadors del primer bloc i un del segon estan en nivell alt
  • Nivell d'alerta 4: quan almenys dos indicadors del primer bloc i un del segon estan en nivell molt alt

Durant la pandèmia, aquesta escala ha servit per a establir restriccions més o menys estrictes, segons la situació de cada territori. Ara, el Ministeri de Sanitat estableix aquesta revisió del criteri com un marc de referència per orientar les comunitats autònomes a prendre les decisions pertinents.