El coronavirus perd el 90% de la capacitat d'infectar als vint minuts d'estar en l'aire

El coronavirus perd fins al 90% de la capacitat d'infectar als vint minuts de ser expulsat a l'aire. I la part més gran d'aquesta pèrdua de potencial ocorre molt ràpidament, durant els primers cinc minuts. És la conclusió d'una simulació pionera en el món sobre el funcionament dels aerosols i la capacitat de supervivència del virus una vegada és exhalat. 

La investigació s'ha dut a terme al Centre d'Investigació d'Aerosols de la Universitat de Bristol, al Regne Unit. I remarca la importància de reforçar el distanciament social i la mascareta com els mètodes més efectius per a frenar-ne la transmissió, per davant de la ventilació, amb un impacte menor en la prevenció. "La gent s'ha centrat a evitar els espais mal ventilats pensant que la transmissió aèria ocorre en una habitació tancada i en diversos metres de distància. No dic que això no passe, però el major risc d'exposició es dona amb la proximitat", ha explicat al diari The Guardian el director del centre i principal autor de l'estudi, Jonathan Reid. “Quan ens allunyem, no només es dilueix l'aerosol, sinó que el virus perd infectivitat amb el pas del temps", aclareix el professor. 

Fins ara, les suposicions sobre quant temps sobreviu el SARS-CoV-2 en xicotetes gotes en l'aire s'han basat en projectes que consistien a ruixar virus en recipients segellats anomenats “tambors Goldberg”, que giren per a mantindre les gotes en l'aire. Usant aquest mètode, una investigació estatunidenca va descobrir que mantenia la capacitat d'infectar després de tres hores. No obstant això, tals experiments no repliquen amb precisió el que succeeix quan una persona tus o respira.

La novetat que introdueix la recerca realitzada a Bristol és un aparell que permet generar diminutes partícules infectades amb coronavirus i fer les levitar entre dos anells elèctrics entre cinc segons i vint minuts. Durant el procediment, es controlava de forma estricta la temperatura, la humitat i la radiació ultravioleta per a simular el que li succeeïx a l'aerosol després de l'exhalació. “És la primera vegada que algú ha pogut recrear en la realitat el que passa durant el procés”, va dir Reid.

Les troballes de l'estudi són primerenques i encara han de ser revisades per la comunitat científica. Encara així, suggereixen que a mesura que les partícules virals abandonen les condicions relativament humides i riques en diòxid de carboni dels pulmons, perden aigua ràpidament i s'assequen. Aquests factors frenen la capacitat del virus d'infectar les cèl·lules humanes. 

La velocitat a la qual les gotetes respiratòries s'assequen varia segons la humitat relativa de l'aire circumdant. Quan era inferior al 50%, similar a l'entorn de moltes oficines, el virus havia perdut al voltant de la meitat de la contagiositat en cinc segons. Després d'això la disminució era més lenta i constant, amb una pèrdua addicional del 19% durant el cinc minuts següents. Amb una humitat del 90%, aproximadament equivalent a un bany de vapor o una dutxa, la disminució de la infectivitat era més gradual, amb un 52% de partícules que continuaven sent infeccioses després de cinc minuts. El percentatge queia aproximadament un 10% en passar vint minuts i, després d'aquest interval no s'observaren diferències entre les dues condicions. La temperatura de l'aire, en canvi, no sembla afectar la infectivitat. 

“Això significa que si em reunisc amb amics per a esmorzar en un bar, el [risc] principal probablement és que jo li ho transmeta als meus amics, o que els meus amics m'ho transmeten a mi, en lloc que ho transmeta a algú que està a l'altre costat de l'habitació”, assegura el professor Reid. L'expert destaca per això la importància d'usar mascareta en situacions i entorns en què no és possible mantindre la distància interpersonal de seguretat.