El coronavirus cau a plom a la costa, però repunta al sud i a les comarques centrals

El final de la temporada d’estiu li ha caigut de meravella a la costa, almenys si ens atenem a les dades epidemiològiques del coronavirus. En poc més de 3 setmanes, des del 21 de setembre fins al 15 d’octubre, la distribució territorial del patogen al País Valencià s’ha capgirat radicalment. On en plena canícula s’acumulaven els positius, ara cauen a plom. I on amb la calor els contagis eren menors, en l’actualitat repunten clarament a l’alça. Dues tendències paral·leles que es poden observar en bona part del territori valencià.

Així, els grans nuclis turístics que ocupen els 130 quilòmetres de litoral que hi ha entre Sueca i la Vila Joiosa presenten ara mateix les millors dades epidemiològiques. En canvi, al sud i a les ciutats mitjanes de les comarques centrals el virus s’enfila amunt.

Des de la Ribera fins a la Marina

Localitats com Benidorm, Gandia i Cullera llueixen en aquests moments incidències acumulades (IA) inferiors a 50 contagis per cada 100.000 habitants, mentre que a Dénia, Altea i Calp la situació és encara més favorable perquè la seua IA no arriba ni a 20. Tots aquests enclavaments turístics tenien dades molt més elevades només tres setmanes abans. La capital de la Marina Alta, per exemple, ha passat d’una IA de 343 casos el 21 de setembre a una altra de només 18 el 15 d’octubre: a penes la vintena part del que registrava a finals d’estiu. I el mateix passa a la resta de municipis litorals des de la Ribera fins a la Marina, passant per la Safor. Oliva, amb una IA de 115, és l’única excepció a aquesta regla general.

El mateix fenomen es reprodueix en alguns dels principals nuclis turístics del litoral nord, com Peníscola (IA inferior a 20) o Orpesa, on ara mateix no queda ni un sol cas actiu de la malaltia, quan tres setmanes abans la IA arribava a 143.

Xàtiva, Ontinyent, Elda i Dolores, per damunt de 200

La tendència inversa és la que viuen el sud i les comarques centrals, on el virus s’està propagant de manera notòria, sobretot en municipis de més de 15.000 habitants i en ciutats com Elx, que ha duplicat la incidència en un mes. La capital del Baix Vinalopó i Oriola són dos dels quatre municipis (els més poblats, de fet) als quals Sanitat ha imposat restriccions especials, perquè s’ha perdut la traçabilitat de molts contagis i existeix transmissió comunitària. Elx té ara una IA de 175, la més elevada entre els municipis valencians de més de 100.000 habitants, mentre que fa tres setmanes era de 105.

El mateix ocorre en altres municipis del sud, com Elda o Dolores, i de l’interior de les comarques centrals, com Xàtiva, Ontinyent, Alcoi o Canals. Tots van tancar l’estiu amb unes dades epidemiològiques molt més positives que les que presenten en aquests moments, quan les incidències acumulades superen el 200 o s’hi acosten cada vegada més, perquè la progressió continua sent cap a l’empitjorament.

En bona lògica amb el que passa a les ciutats i nuclis urbans més poblats, la situació als respectius departaments de salut també ha canviat de dalt a baix. Les tres àrees de salut que a finals d’estiu lideraven la incidència del coronavirus (Dénia, la Marina Baixa i Gandia) són ara les que estan en la part més baixa del rànquing. I a l’inrevés. Departaments que a finals de setembre presentaven els millors números, són els que ara acumulen les majors incidències de la malaltia. En tres setmanes l’àrea de salut de Dénia ha passat del primer lloc dels 24 departaments de salut en què està dividit el País Valencià a l’últim, i el de Gandia, del segon al penúltim. En direcció completament oposada, Requena ha passat de l’últim lloc al primer i Elx-Hospital General, del penúltim al tercer.

Mobilitat i ventilació, factors claus

La comunitat científica encara no ha arribat a un consens sobre si el coronavirus sap de fred i calor, sobre si és un virus estacional com la grip. En el que sí que hi ha consens és que, a mesura que cauen les temperatures, es redueixen les activitats a l’aire lliure i les persones comencen a reunir-se més en interiors, amb menys ventilació i menys distància, condicions que multipliquen la propagació de les infeccions.

Aquest factor climàtic, i l’evident reducció de mobilitat als grans nuclis turístics amb la fi de la temporada de vacances, són dues de les causes que expliquen per què des de finals de setembre el coronavirus està migrant ràpidament des de la costa fins al sud i a l’interior de les comarques centrals. I ací el pitjor que podria passar és que el fort creixement actual de les infeccions es convertira en exponencial.