La carrera per aconseguir una vacuna contra la Covid-19

Després de l'anunci de Pfizer, s'esperen prompte resultats dels projectes d'AstraZeneca, Moderna i Janssen.

Imatge: Cati Clavera (Efe) Archiu

Des que es va declarar a principis de 2020 el brot de coronavirus com a pandèmia, un gran nombre de laboratoris i farmacèutiques del món han iniciat un carrera per a desenvolupar una vacuna efectiva contra la Covid-19. Els projectes de vacuna s'han multiplicat en pocs mesos i l’OMS reconeix en aquests moments 155 projectes que ja han trobat un candidat a vacuna i es troben en fase preclínica i 44 projectes en fase clínica. D'aquests 44 projectes més avançats, 9 estan en fase 3, l'última etapa d'assajos clínics en què es posa a prova la vacuna amb humans abans de buscar l'autorització dels reguladors internacionals per a la seua comercialització.

La vacuna contra la Covid del laboratori Pfizer i BioNTech obri la porta a l'esperança amb alts percentatges de protecció davant del virus. Les altres tres vacunes que van al capdavant de la carrera per a trobar la vacuna que vença el coronavirus són la d'AstraZeneca i la Universitat d'Oxford, la de Moderna i la de la farmacèutica Janssen, del grup Johnson & Johnson. S'esperen anuncis dels resultats d'aquestes vacunes en les pròximes setmanes i mesos.

Pfizer i BioNTech

La farmacèutica nord-americana Pfizer i l'empresa alemanya BioNTech semblen haver superat l'última etapa abans de demanar l'homologació després d'anunciar que la seua vacuna contra la Covid-19 és eficaç en més del 90 per cent de casos, després de l'"èxit" de la primera anàlisi intermèdia del seu assaig.

Els estudis clínics han avaluat 94 casos confirmats de la Covid-19 entre els 43.538 participants en l'estudi. L'eficàcia del 90% es va constatar set dies després de la segona dosi. Això significa que la protecció s'aconsegueix als 28 dies de la primera dosi. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha confirmat aquest dimarts que Espanya comprarà 20 milions de dosis de la vacuna de la farmacèutica Pfizer.

La vacuna creada pels dos laboratoris presenta un model completament innovador que es basa en l'ARN missatger, que no havia sigut utilitzat prèviament amb humans i en el qual també treballa Moderna en la seua vacuna. Les vacunes pretenen adaptar el sistema immunològic perquè reconega un agent extern i eleve les seues defenses contra ell per a previndre un possible contagi i, d'aquesta manera, neutralitzar el virus.

S'injecten brins d'instruccions genètiques, l'ARN missatger, que marquen pautes de comportament en les nostres cèl·lules. Gràcies a aquest ARN missatger es podrà impedir que l'espícula, una proteïna específica del SARS-CoV-2 que introdueix el virus en les cèl·lules, ens faça mal, ja que el sistema immunològic podrà generar anticossos contra ella.

No obstant això, un dels problemes d'aquest projecte és la baixa temperatura a la qual ha de conservar-se (-80 °C), que requeriria una important infraestructura de congeladors per a poder emmagatzemar-ne grans quantitats.

AstraZeneca i institut Jenner de la Universitat d'Oxford

Aquest projecte utilitza una versió atenuada del virus del refredat comú dels ximpanzés, que es caracteritza per la seua seguretat. La vacuna d'AstraZeneca i institut Jenner de la Universitat d'Oxford es fabrica prenent de ximpanzés el virus del refredat comú, anomenat adenovirus, i esborrant al voltant del 20% de les instruccions del virus. Detalla a l'organisme com crear la proteïna del coronavirus SARS-COV-2, i una vegada formada el sistema immunològic crea la resposta immune a la Covid-19.

Recentment, s'ha conegut que aquesta vacuna experimental no sols genera una resposta immune adequada en la població jove, sinó que dispara la producció d'anticossos en les persones d'avançada edat, el grup més vulnerable, la qual cosa suposa un gran impuls per als investigadors.

En el cas de les vacunes d'aquesta empresa la previsió és que s'apliquen dues dosis: la segona 28 dies després de la primera. Aquesta vacuna requereix congelació estàndard i no ultracongelació, un factor clau de cara a facilitar el seu emmagatzematge i distribució.

Per contra, els assajos de fase 3 es van interrompre el passat 9 de setembre després de detectar-se mielitis transversa en un dels participants, encara que es van reprendre poc després. Més tard, va morir per Covid un participant de l'assaig al Brasil, que de moment no s'ha vinculat a la vacuna.

La Comissió Europea (CE) va firmar un contracte amb AstraZeneca per al subministrament de fins a 300 milions de dosis d'aquesta vacuna, destinades a la població de la UE. Espanya s'ha assegurat més de 30 milions de dosis.

Janssen (Johnson & Johnson)

El projecte de Janssen, una farmacèutica filial del gegant nord-americà Johnson & Johnson, es troba en assajos de fase 3 amb 60.000 voluntaris. L'empresa va haver de detindre els assajos en fase 3 a causa d'una "malaltia inexplicable" en un participant. Les proves es van reprendre onze dies després i, malgrat el retard, l'empresa espera estar en el mercat a principis de 2021.

Els hospitals espanyols que participen en el projecte han représ aquesta setmana els assajos clínics de la vacuna de Janssen, que es va parar fa quasi un mes. Aquests centres estudien quina és la quantitat mínima administrable sota la qual l'antigen genera resposta immunitària així com el règim de vacunació. L'assaig d'Espanya acompanya el de fase 3 que es realitza als Estats Units.

La vacuna candidata de Janssen consisteix en vector recombinant que utilitza un adenovirus humà (el virus responsable del refredat comú) per a expressar la proteïna del SARS-CoV-2 en les cèl·lules. Aquest vector s'ha modificat perquè ja no es puga replicar en humans i causar malaltia. Les troballes preclíniques que ja es van publicar en la revista Nature van mostrar que aquesta candidata a vacuna va induir respostes d'anticossos neutralitzadors en macacos i va proporcionar una protecció completa o quasi completa contra la infecció per virus en els pulmons i el nas després de l'exposició al SARS-CoV-2.

Per ara, és l'única vacuna que de moment ha demostrat eficàcia amb una sola dosi. Un altre factor que juga a favor seu és la temperatura d’emmagatzematge (entre 2 °C i 8 °C).

Espanya comprarà almenys 21 milions de vacunes de la Covid-19 a Janssen. L'adquisició es fa a través de l'acord de la Comissió Europea amb el laboratori.

Moderna

La candidata a vacuna, denominada ARNm-1273, la desenvolupen un equip d'investigació de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (Niaid) dels EUA i l'empresa de biotecnologia Moderna, amb seu a Massachusetts. L'empresa assegura que la seua vacuna pot generar anticossos neutralitzadors en ancians i adults majors a nivells comparables amb els que genera en joves adults, segons les dades publicades en la revista The New England Journal of Medicine.

Aquesta vacuna està basada també en l'ARN missatger combinat amb el codi genètic del virus. La vacuna de Moderna introdueix un ARN missatger del virus en el cos perquè les cèl·lules humanes el recullen i després l'utilitzen per a crear un fragment d'una partícula viral de SARS-CoV-2 perquè el sistema immunològic el reconega com a antigen estrany. El sistema immunològic aprén a reconéixer aquest fragment i a respondre a ell, de tal manera que si la Covid-19 arriba al cos, el sistema immunològic seria capaç de respondre a ell abans que hi haja una infecció completa.

Encara que la temperatura d’emmagatzematge no és tan baixa com la Pfizer, necessita -20 °C per a la seua conservació.

Moderna està prop d'anunciar resultats dels seus assajos de fase 3, que van començar a l'agost amb una mostra de 30.000 voluntaris. Si la vacuna demostra la seua seguretat i eficàcia, demanarà l'aprovació d'emergència als Estats Units al desembre. La UE té signat amb Moderna un acord per a comprar 80 milions de vacunes ampliables a 80 milions de dosis més.

La vacuna russa

Els resultats preliminars dels assajos clínics de la vacuna russa Sputnik V que desenvolupa l'Institut d'Investigació Gamaleya de Rússia, detallats en un estudi difós per la revista mèdica britànica The Lancet, certifiquen que la candidata russa a vacuna contra la Covid-19 no ha provocat incidents adversos i genera anticossos. Es tracta d'una vacuna vectorial combinada contra el coronavirus, i en el seu desenvolupament participa també el Ministeri de Defensa. El govern rus ha autoritzat la seua administració, després de menys de dos mesos de proves amb voluntaris i sense haver completat els assajos clínics.

Les vacunes xineses

La Xina té diversos projectes de vacuna del coronavirus en fase 3 que impulsen empreses del país com Sinovac, Sinopharm i CanSino, que s'estan provant en diferents països com el Brasil, la Unió dels Emirats Àrabs, l'Argentina o Mèxic, entre altres. No obstant això, el Brasil ha informat recentment que ha decidit suspendre temporalment els assajos clínics de la vacuna de Sinovac després de detectar un esdeveniment advers greu. Malgrat tot, el laboratori xinés es mostra confiat en la seguretat de la seua vacuna i preveu que podrà aplicar-se massivament a principis de l’any que ve. El president de Sinovac assegura que tenen capacitat per a fabricar prop de 300 milions de dosis a l'any.

També et pot interessar