Com es viralitza l'odi?

El periodista i historiador Carles Senso explica com detectar i evitar els missatges d’odi a les xarxes.

L'odi mobilitza més que l'amor

Carles Senso és autor de Fascismo Mainstream: periodismo, conspiraciones, algoritmos y bots al servicio de la extrema derecha. Aquesta setmana ha explicat en la "Masterclass" de Plisplay l’origen de la proliferació dels missatges d'odi en les xarxes i com detectar-los i evitar-los.

D’entrada, el periodista apunta que el mur de Facebook (o de qualsevol altra plataforma) no és el món: únicament ens apareixen notificacions de les persones a les quals seguim o que generen continguts semblants als nostres interessos. Això ens fa tindre una visió esbiaixada de la realitat, ja que ens fa creure que tot el món pensa com nosaltres i ens reafirmem en les nostres conviccions. No obstant això, les plataformes tecnològiques no tenen voluntat de donar-nos informació contrastada ni lluitar contra les notícies falses. Així les coses, difícilment es pot tindre un esperit crític a partir dels continguts que ens ofereixen els gestors de les xarxes socials. L’únic que els motiva és el famós engagement o compromís, és a dir, el vincle de fidelitat que un usuari estableix amb una marca i el motiva a interaccionar-hi.

Tal com afirmava l’exassessor de Donald Trump, Roger Stone, l’odi motiva més que l’amor. Per tant, si els missatges d’odi tenen més interacció, les plataformes no posaran cap impediment perquè proliferen aquest tipus de missatges, ja que el que els interessa és aquest moviment.

Aleshores, què podem fer nosaltres per a combatre aquests tipus de continguts? Senso ofereix els següents consells:

  1. No reproduir missatges d’odi ni mostrar-nos en contra, ja que com més interacció, més visibilitat tindran. Cal fer bon periodisme i denunciar les mentides dels promotors de l’odi i la desinformació.
  2. Aplicar la capacitat crítica: no podem donar res per bo, encara que hi haja certes notícies que afavorisquen les nostres creences, és important contrastar sempre la informació. Cal estudiar i entendre que el món és complex, que no hi ha una única explicació per a moltes coses. En definitiva: cal implicar-se en la informació, verificar les fonts i contrastar-les.
  3. Empatia per a conéixer l’altra persona i comprendre. Tindre empatia significa anar més enllà de les nostres pròpies experiències o idees, i posar-nos en el lloc de l’altre. Si entenem per què algú té una determinada posició davant d'una qüestió, serem capaços d’arribar a punt de trobada.

Si vols veure més continguts de cultura digital en valencià, mira Plisplay a la carta en el nostre web o en el canal de YouTube del programa.

També et pot interessar

stats