Què simbolitzen les flors que portem al cementeri?

Per què en la majoria dels cementeris trobem ciprers? Quines flors són les més apropiades per a posar en una tomba? L’ambientòleg Ángel Pérez explica en Som de casa quins arbres són els més comuns als nostres cementeris i per què. També, què volen expressar les flors.

El gran referent de la botànica funerària a Occident és el ciprer. Simbòlicament, s’explica perquè és un arbre que assenyala el camí que han de recórrer les ànimes, des de la Terra cap al cel. A més, és un arbre que diuen que plora, perquè sol traspuar resina, i per això sembla que sempre està trist. A banda d’això, té una aroma que la gent troba adequada per a un lloc sobri com són els cementeris. Però també hi ha raons de caràcter més pràctic: és un arbre que no embruta molt, perquè no perd la fulla, i les arrels creixen en vertical. Amb això, pot plantar-se prop de les edificacions i no destrossa murs ni tombes.

La palmera és un altre arbre funerari molt habitual, perquè està associada al mite del fènix, que simbolitza el renaixement. No obstant això, s’ha de tindre en compte que als cementeris es prefereixen les palmeres mascles, perquè no donen dàtils. En general, s’eviten sempre els arbres fruiters, perquè ni humans ni animals tinguen la temptació de menjar fruita en aquest lloc sagrat, en un gest que podria interpretar-se a mitjan camí entre el mal gust i el tabú.

Altres arbres que se solen plantar en els fossars són el desmai o ploró, emblema de la tristor per antonomàsia, i l’om, que simbolitza la fortalesa de les persones que es queden en aquest món.

Deixant de banda els arbres, una planta que revesteix habitualment tàpies i altres edificacions funeràries és l’hedra. Més enllà de caracteritzar l’ambientació dels cementeris de les pel·lícules de terror, sobrepoblades d’hedra pertot arreu, aquesta planta enfiladissa simbolitza l’estima, perquè és una planta que abraça. El fet de mantindre's sempre verda significa, a més, una estima eterna.

Flors per a les ànimes difuntes

Pel que fa a les flors, la més sol·licitada per als rams fúnebres tradicionalment era el clavell, que simbolitza, en general, admiració i respecte i, per tant, també és una mostra d’admiració i respecte per la persona difunta. No obstant això, últimament les flors exòtiques han desplaçat el clavell.

La rosa pot servir com a senyal de passió, però, en qualsevol cas, sempre és senyal d’amor i per això no només s’ofereixen als cementeris en ram, sinó que moltes vegades les trobem esculpides a la làpida de les tombes, com a testimoni d’amor per la persona que hi jau.

També la violeta és freqüent, perquè simbolitza la humilitat i, per tant, vol dir que la persona que hi ofrenem era humil i estimada.

Altres flors associades als ritus funeraris són la berbena i el lliri blanc, que simbolitzen el pas de la vida a la mort; el pensament, que simbolitza la transformació de la vida o el trànsit; la nadaleta, que simbolitza el dol; i el cascall, que és una planta medicinal d'efectes somnífers, símbol d’una mort fina, és a dir, per a desitjar que la persona haguera passat a millor vida sense dolor.

Pel que fa a plantes prohibides, entre les flors en general s’eviten les de color groc i entre els arbres, el llorer i la carrasca. El primer és el símbol de la joventut i el segon significa la fortalesa de la vida i, per tant, es consideren poc recomanables en un lloc com un cementeri, on, en principi, no hauria d’acabar gent jove ni saludable.