Monleón i el barroquisme valencià

Josep Vicent explora aquesta setmana en Tot és art el barroc, i planteja com a exemple paradigmàtic Joan Monleón. Per explicar els orígens de l’humor de Monleón, basat principalment en la burla de la coentor valenciana, però sense ofendre a ningú, Vicent es remunta al pare Mulet. Francesc Mulet va ser un frare dominic dotat d'un agut enginy, va conrear la poesia satírica de tema escatològic i barroer. La seua fama era tal, que fins i tot va rebre una invitació del papa perquè li fera un dels seus discursos.

Des d’aleshores són diversos els que han seguit el seu camí amb les auques del segle díhuit, amb la literatura d’espardenya de la renaixença o la premsa satírica. Ja en segle XX la tradició continua amb revistes com La Traca, i tot i que durant les dècades següents el franquisme va intentar censurar l’humor escatològic, directors com Berlanga aconseguirien escapar-ne gràcies a la ironia. Aquest barroquisme que exalta i es riu de la coentor valenciana viu un dels seus màxims exponents amb Joan Monleón. Segons Carles Gámez, que coneixia Monleón des dels seus inicis, el presentador es considerava a si mateix “un artista fellinià” que es caracteritzava per no ofendre a ningú. A la pregunta de Josep Vicent sobre si els valencians som barrocs, Gámez contesta que és innegable que una part de les nostres tradicions, amb les festes, les falles, els moros i cristians i la seua exuberància, forma part de la nostra cultura.

Descobreix més sobre Monleón al programa que li dedicà Homenatges.