Millora genètica de les tomaques valencianes
Terra viva visita un bancal de la Universitat Miguel Hernández on estudien com fer més resistents als virus les nostres varietats tradicionals de tomaca
Tomaca de la pera, tomaca de Mutxamel, tomaca rosa d'Altea, tipus valenciana o pimentó.... A la Comunitat Valenciana tenim diferents varietats tradicionals de tomaca i de molta qualitat. A través del programa Terra viva hem conegut un programa d'estudi de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) que tracta de millorar-les genèticament perquè siguen més resistents als virus.
"Les varietats tradicionals tenen característiques organolèptiques excel·lents, però són sensibles a quasi totes les virosis que s'han introduït recentment, aleshores la millor solució per a la viabilitat del seu cultiu es introduir-los gens de resistència", explica el professor de la UMH, Santiago García. "La millora genètica permet la resistència a eixos virus sense necessitat de tractaments fitosanitaris", afig Juan Grau, auxiliar tècnic de la UMH.
Un procediment senzill i natural
Aquest projecte de millora genètica de la tomaca es desenvolupa en un bancal d'estudi a Dolores (Baix Segura), que té 950 tomaqueres d'un centenar de varietats.
Tot i que aquest procés ens sone a complexes tècniques de laboratori, Juan Grau, auxiliar tècnic de la UMH, aclareix que es tracta d'un procediment "simple i natural, similar al treball d'una abella". "Agafem el pol·len d'una flor i després el duem a la següent flor que vullguem pol·linitzar per a fer un híbrid", explica.
Una tomaca no sempre és roja, gran i redona
En la visita al bancal experimental, l’equip de Terra viva també ha tingut l'oportunitat de conèixer altres varietats de tomaca d'aparença més singular com la Blue Beauty, de color entre blau i morat. Potser els consumidors hauriem d'obrir la ment i entendre que una tomaca no ha de ser sempre roja, redona i gran.