Juancho Masid, integrador social: “Ma mare tenia millor relació amb les drogues que amb mi”

El nou programa 400 s’ha proposat generar monòlegs d’humor setmanals a partir de situacions tragicòmiques viscudes en primera persona

Juancho Masid, integrador social del PAE, al programa '400' / À Punt Mèdia

Perquè la dificultat no està barallada amb un somriure. Perquè davant l’adversitat, una actitud positiva pot ajudar i molt a eixir de moments difícils. El nou programa 400 busca traure un somriure i convertir en humor —mitjançant monòlegs— experiències traumàtiques viscudes de jove o pels joves.

La primera entrega ha abordat el cas de xiquets i xiquetes tutelades, que han tingut un començament vital difícil. I des del primer programa Pere Aznar, conductor d'aquest, ens ha demostrat que riure’s de l'adversitat sí que és possible. I ho ha fet amb l'ajuda de Juancho Masid, integrador social de la Fundació Fisat.

Juancho i Pere Aznar, durant l'entrevista prèvia al monòleg
Juancho i Pere Aznar, durant l'entrevista prèvia al monòleg / À Punt Mèdia

Ell és un argentí que quan era sols un xiquet va arribar a Espanya des del seu país amb l’única companyia de sa mare. Son pare els havia desatés. Tot i que estava amb sa mare, els seus problemes com a xiquet sols havien començat, li ha explicat a Pere Aznar. En conéixer la seua història, l'equip del programa 400 li ha donat l’oportunitat de ficar paraules a aquell patiment de la infància.

Juancho, amb valentia, ha convertit en un monòleg d’humor la trista realitat que ell va patir de menut, trista i molt dolenta per a un xiquet, i tot a causa de la negligència de sa mare per la seua addicció a les drogues. L’argentí no sols s’ha rigut de la seua vida, també ha aconseguit fer riure els altres. 

El públic ha valorat la seua valentia en contar amb humor la seua difícil història i també ho ha passat molt bé
El públic ha valorat la seua valentia en contar amb humor la seua difícil història i també ho ha passat molt bé / À Punt Mèdia

I comença el monòleg amb potents frases

“Ma mare tenia millor relació amb les drogues que amb mi… de tota mena, cocaïna, al·lucinògenes, marihuana…”.  Mentre el públic riu ben a gust, Juancho continua rient-se de si mateix i contant les seues vertaderes desgràcies: “de xicotet vaig viure en moltes cases i totes tenien moltes humitats. Això em provocava asma. Jo era un xiquet amb asma… i ma mare que tenia idees espectaculars va pensar 'si li done de fumar marihuana al meu fill se li curarà l'asma'”, mentre la cara del públic espectador no eixia de la seua sorpresa.

Una situació que tot i tragicòmica ha suscitat la rialla i l'aplaudiment del públic. Perquè si en altres monòlegs es tractaria de ficció, en els del programa 400 totes les històries estan basades en fets reals i viscudes en primera persona.

I així cada setmana, riure’s un mateix de les seues desgràcies

Cada setmana Pere Aznar conviurà amb una associació que fa un treball social. Ell buscarà tres persones voluntàries que vulguen fer un monòleg d’humor. Els temes seran les malalties mentals, la reinserció, els migrants, l’acolliment, les persones majors, les addiccions, el Parkinson o els menjadors socials. L'experiència i les sensacions viscudes pels seus protagonistes convertiran aquests monòlegs en únics.

També et pot interessar