Juan Carlos Ortega: “Soc una persona solitària, disfrute la soledat, grave a soles… però encara no parle a soles”
L’humorista, que es troba a Elx de gira amb el seu xou, es confessa al programa Tàp zàping ser un llop solitari a més d'una espècie de ventríloc 2.0
El popular humorista Juan Carlos Ortega, que aquests dies s’enfronta als seus fans al Gran Teatre d’Elx, al Baix Vinalopó, reconeix en el programa Tàp zàping, entre badall i badall, que “jo badalle quan estic nerviós. Quan badalles envies oxigen al cervell i ajuda a posar-se en marxa”. Reconeix que sempre falta experiència “que estar en un teatre, on la gent et mira, és molt estrany”.
Més estrany encara si tenim en compte, com ha confessat al programa, que ell és un llop solitari. També en el xou, encara que acompanyat pels seus personatges, està a soles. Lluís Cascant, conductor del programa, pregunta si els seus personatges l'ajuden a combatre la soledat, i l’humorista ha contestat que: “Jo soc persona solitària. A ma casa estic a soles. Gaudisc d'estar sol. Treballe a casa i aquests personatges que m'invente fan que parle amb algú… perquè hi ha dies en què si no parlara amb ells, no parlaria amb ningú”. Respecte de si arriba fins al punt de conversar amb ells, l’humorista ràpidament ha contestat Cascant rient: “No, com un boig no. Encara no parle a soles!”.
Actualment Juan Carlos Ortega està de gira amb el seu xou, que és definit per ell mateix com de “so visual”, dues paraules que poden semblar d’entrada un poc contradictòries, però que ell ho explica així: “en el fons és perquè com faig un homenatge al món de la ràdio i estic en un teatre, havia d'inventar alguna cosa per a justificar que una ràdio es faça en un teatre”. I això és el que veu l’espectador.
L’humor està per a fer riure, però ni per a ofendre ni per a molestar ningú. Pot haver-hi ramificacions..., però per damunt de tot ha de fer riure… Desconfie dels humoristes que van de salvadors del món.
És Ortega un ventríloc 2.0?
A la pregunta de Cascant si es considera un ventríloc 2.0, l’humorista ha contestat que: “M’agrada molt aquesta definició, perquè encara que treballe sense ninots, el que si faig són les veus”.
L’humorista s’ha referit a les dues raons d’aquesta professió. Ha contat que tot va començar perquè ell volia fer ràdio i també estar a soles. I dos, “i la més important, per no haver de donar-li part del meu sou a un equip. Així que entre els diners i la soledat ha sorgit tot açò”.
Molta gent -reconeix Ortega- no es creu que totes aquestes veus siguen protagonitzades per ell, tot i que l’humorista te penjats en YouTube alguns vídeos de com treballa.
Juan Carlos Ortega opina que l’humor està per a fer riure, però ni per a ofendre ni per a molestar a ningú. “Pot haver-hi ramificacions, que faça riure i a més a més alguna cosa més, però per damunt de tot ha de fer riure”.
En aquest sentit l’humorista pensa que la vida és curta i podem evitar entre nosaltres. “Alguns humoristes trien ficar-se amb el poder, però de vegades s’equivoquen de poder. Es fiquen amb el poder que ja no és poder, però no van contra el vertader poder. Desconfie dels humoristes que van de salvadors del món”.
Ortega també ha relatat a Cascant el seu pitjor moment viscut, d'aquells en què un desitja que la terra se’ls trague.
