José Martín, exaddicte: "A casa jo era el xiquet, el consentit. Els meus pares m'ho donaren tot a canvi de res"

El programa A córrer tracta les addiccions i com l'esport pot ajudar a superar-les

Jose Martín, un exaddicte que es confessa en 'A córrer' / À Punt Mèdia

A José Martín li van diagnosticar de jove una malaltia i en assabentar-se'n va començar a beure. L'alcohol va ser la seua primera addicció, amb la que ja jugava des dels 17 anys. "I després va arribar la cocaïna, pels canvis d'amics i també perquè l'alcohol és una porta oberta a la resta de drogues", ha explicat.

Aquest veí de Picassent s'ha obert a Xavi Blasco i a la resta de l'equip d'A córrer, per a contar quina ha sigut la seua experiència vital, de la qual ha aconseguit eixir. Uns anys que per a ell i per a la seua família van ser molt durs. Quan José era addicte a l'alcohol i a la cocaïna, ja estava casat i tenia dos fills, un xiquet de quatre i una xiqueta de dos anys.

Jose Martín li ha confessat a Blasco: "Mai vaig ser conscient de la meua addicció a la cocaïna. Al meu cap sempre estava això de 'dilluns ho deixe'. Sempre pensava que podria resoldre-ho a soles... però cada vegada era tot pitjor".

Foto de Jose i Xavi durant la entrevista
Foto de Jose i Xavi durant la entrevista / À Punt Mèdia

El maig del 2022 farà quasi deu anys que corre. Es va iniciar a fer esport per recomanació del centre de rehabilitació al qual va acudir per a demanar ajuda. I en l'esport, com ell diu, ha trobat moltes coses espectaculars, "creixement, actitud, perseverança, he conegut gent espectacular que m'han donat amistats molt boniques... He pogut fer cinc maratons i amb constància les he preparades".

Els meus pares m'ho donaren tot i ara que ho veig amb perspectiva pense que m'ho donaren tot a canvi de res. Jo no estudiava, en canvi, tenia tot el que volia i ràpidament!.... Jo era el xiquet, el consentit… i el xiquet no havia de patir. José Martín - Supervivent a addiccions com l'alcohol i la cocacïna

Martín ha donat a Xavi unes quantes lliçons com el "nou pare" que se sent ara, i com el fill dels seus pares que va ser. Amb contundents aprenentatges, els que només les situacions més difícils de la vida et brinden, ha deixat Blasco bocabadat. Entre aquestes li ha dit: "La meua infància va ser molt bona. Els meus pares em van criar de la millor manera possible", ha explicat José reflexionant, temps després, al voltant de com va ser aquella manera de criar-lo que per als seus pares semblava la millor. "Els meus pares m'ho donaren tot i ara que ho veig amb perspectiva pense que m'ho donaren tot a canvi de res. Jo no estudiava, en canvi, tenia tot el que volia i ràpidament! No calia esperar".

Martín, que amb dos fills sap ara el que és criar, ha relatat a Xavi Blasco: "Jo era el xiquet, el consentit, el tercer de casa, l'únic xic amb dues germanes majors. I el xiquet no havia de patir. No hi havia Coca-Cola a taula i s'havia d'anar a comprar-la o el xiquet no dinava. Si el xiquet no estudiava era perquè els professors li tenien mania".

I així —ha reconegut en A córrer— va anar creixent "una personeta amb moltes inseguretats, carències que finalment van eixir a la llum. He fet molt de mal. A mi mateixa, a la meua dona, que és la persona que juntament amb els meus fills, més vull del món".

Mai vaig ser conscient de la meua addicció a la cocaïna. Al meu cap sempre estava això de 'dilluns ho deixe'. Sempre pensava que podria resoldre-ho a soles... però cada vegada era tot pitjor". Jose Martín - Supervivent a addiccions com l'alcohol i la cocacïna

Amb Xavi Blasco, José ha recordat alguns emotius i dolents moments d'aquells anys que ja mai recuperarà: "No vaig participar del naixement de la meua filla. De fet, no puc veure fotos d'aquells anys perquè em veig i no m'aguante". D'aquella època en què l'alcohol i la cocaïna centraven la seua vida se'n recorda així: "Com a bon addicte em vaig convertir en un gran manipulador i 100% mentider".

També et pot interessar