Johannes Bernhardt, el nazi al qual Franco va regalar una casa a Dénia per haver-lo ajudat en l'alçament
L'empresari feixista, clau en el triomf del dictador espanyol, posteriorment va omplir la Marina Alta de nazis
Johannes Bernhardt va ser un destacat empresari nazi col·laborador de Franco. És considerat pels especialistes en la matèria com un personatge clau en les relacions entre el franquisme i l’Alemanya nazi. El que va ser president de Sofindus —un conglomerat d’empreses de l’Alemanya nazi que va existir fins al 1945— va reforçar el franquisme.
Com ha explicat Joan Salazar, coordinador de l’Aula Didàctica de la Memòria, en el documental Dénia, refugi de nazis, Johannes Bernhardt "és la persona que coordina més 250 empreses dedicades a donar suport a l’esforç bèl·lic del franquisme en la guerra d’Espanya. Després, en els anys 40, quan comença la guerra d’Europa, el nazi contribueix al fet que els recursos d’Espanya passen a ajudar l’esforç bèl·lic alemany".
A tall d'exemple, Salazar ha recordat com el wolframi gallec es va fer servir per a enfortir els blindatges militars a Alemanya, mentre que la Comunitat Valenciana va col·laborar enviant gran part de les collites de taronges. “La collita del 40 i 41 va anar íntegrament a Alemanya i els seus fronts de guerra”, ha dit Salazar.
"Sempre apareix el nom de Johannes Bernhardt"
Per la seua banda, Óscar Aibar, director de cine, que també ha participat en el documental Dénia, refugi de nazis, ha explicat que quan investigues el tema “sempre hi ha un nom que apareix: el de Johannes Bernhardt”. “Ell és la salsa que uneix tots els elements. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser el nexe del govern de Hitler amb Franco”, ha explicat el director del film El substitut, basat en fets reals, en què en un moment de la trama el protagonista arriba a un hotel costaner on una comunitat d'ancians nazis viu un retir paradisíac.
El periodista José María Irujo ha aportat altres detalls d’aquest personatge que considera “molt important”, que ha conegut en diverses investigacions: "Ell viatja a Alemanya. Aconsegueix entrevistar-se amb Hitler. Li parla d'un general espanyol (Franco) que es rebel·larà contra la República. Li demana ajuda, avions… perquè Franco puga revoltar-se. I així és com el govern nazi fa costat a Franco". Segons Irujo, Bernhardt és el que munta totes les reunions a Hendaia i també "totes les visites de Serrano Suñer". Irujo ha dit que Johannes Bernhardt també és el responsable de sol·licitar al govern de Franco un lloc com Dénia, perquè els seus amics hi vagen.
El periodista Arturo Ruiz diu que la relació entre Bernhardt i Dénia naix quan Franco, per a agrair-li els serveis prestats, li dona un xalet per a retirar-se a aquesta ciutat. A Dénia arriba l'any 40 i hi estarà fins al 1951. Com ha recordat el director de cine Óscar Aibar, Bernhardt va viure en una casa que havia pertangut a aristòcrates de la Revolució Francesa, que també en el seu dia "van fugir de la guillotina".
La seua vida va estar marcada per la discreció, perquè sabien que estaven en les llistes negres dels americans. Finalment, va fugir a l'Argentina perquè estava obsessionat amb el fet que el Mossad i els serveis secrets israelians pogueren detindre'l. La seua finca estava a La Elena a Tandil, a la província de Buenos Aires.
