Óscar Aibar: "Les parts de la pel·lícula que pareixen més fantàstiques, com la festa d’aniversari de Hitler, són les més realistes"

La televisió d’À Punt desplega la catifa roja per a estrenar la pel·lícula El substitut, d’Óscar Aibar (disponible en el web fins al 4 de juny de 2023). Es tracta d’un thriller basat en fets reals, sobre els criminals de guerra nazis que es van refugiar en localitats de la nostra costa, com Dénia, aprofitant la permissivitat, si no la cobertura, del règim franquista. Un inspector interpretat per Ricardo Gómez, destinat a la localitat de la Marina Alta, és l’encarregat d’investigar ja en els anys huitanta una sòrdida trama al voltant d’aquesta comunitat clandestina, destapada pel Mosad. L’acompanyen Vicky Luengo, Susi Sánchez, Pere Ponce, Nuria Herrero, Bruna Cusí i Guillermo Montesinos.

L’equip de TàP Zàping entrevista el director de cine i televisió, Óscar Aibar, que compta en la seua filmografia amb altres èxits de crítica i públic com Platillos volantes o El gran Vázquez.

P. Com sorgeix la idea de contar la història que narra El substitut?

R. Fa uns deu anys, estava estiuejant a Calp amb Pere Ponce, un dels actors de la pel·lícula i un molt bon amic meu, i en un restaurant de platja vam veure la típica paret plena de fotos de famosos que havien passat pel restaurant, com Arévalo. Ens vam adonar que hi havia una foto d'uns senyors vestits amb uniforme alemany de la Segona Guerra Mundial i amb pentinats dels anys seixanta. Vam preguntar a l’amo del restaurant per aquesta gent i ens va dir que es tractava dels alemanys de Dénia.

A partir d’ací vaig començar una investigació, perquè hi havia molt poca cosa escrita sobre el tema, vaig tirar del fil i amb els anys van aparéixer uns papers del Mosad i moltes altres proves i vaig decidir que havia de posar-me a escriure una història sobre tot això.

P. Eres el guionista del film, amb María Luisa Calderón; quant de temps us va costar transformar aquest fet històric en el thriller policíac que veurem aquesta nit en la televisió d’À Punt?

R. Molt de temps. La veritat és que el guió va ser de cocció lenta, però el rodatge va ser molt agradable. Va ser la primera pel·lícula que vam rodar després del confinament, i la vam fer amb moltíssima il·lusió perquè volíem demostrar que es podia rodar i tornar a treballar. En aquest món tan rar vam aconseguir fer la pel·lícula i per això tots els records que tinc són meravellosos.

P. El protagonista és Andrés Expósito, un inspector de policia que per motius familiars arriba a Dénia, i què és el que troba?

R. És un inspector de policia que ha treballat a Madrid durant els anys del plom, i quan el traslladen a la costa pensa que ve a un destí paradisíac i tranquil. Però realment a Dénia descobreix un rerefons terrible: és una localitat on s’amaguen moltíssims assassins nazis, perseguits per crims contra la humanitat.

Aquesta és la base del thriller, que està inspirat en fets reals i en documents que vam descobrir a l’hora de confeccionar el guió, com el personatge d’Aribert Heim, conegut com el metge de Mauthausen, que es va tirar quaranta anys vivint plàcidament en aquells apartaments i que va estar a punt de ser detingut pel Mosad l’any 1982. Aquest intent de detenció és el punt de partida que em va inspirar la pel·lícula…

Hi ha molts personatges que estan inspirats en persones reals i altres que són completament fruit de la ficció, per a millorar l’estructura cinematogràfica de la pel·lícula.

P. Quina és la part més real de la pel·lícula?

R. Quan em pregunten això sempre conteste el mateix: la que pareix més fantàstica és en realitat la més realista. Per exemple, la festa dels nazis, en què celebren l’aniversari de Hitler, és real. Vaig tindre alguns testimonis de primera mà que m’ho van certificar, com per exemple, Vicent Grimalt, l’actual alcalde de Dénia, que tocava el clarinet en la banda municipal i que em va descriure al detall com vestia aquesta gent, quina música tocaven i com vivien en aquesta època.

P. El repartiment és espectacular, amb Vicky Luengo, Susi Sánchez, Pere Ponce i, al capdavant, Ricardo Gómez, el famós Carlitos de Cuéntame, a qui veiem en un registre molt diferent. Com és el seu personatge i com el vas guiar perquè entrara en la pell d’aquest inspector tan seriós?

R. Ricardo és un actor espectacular. Jo soc director de Cuéntame i el vaig conéixer quan era un adolescent que es prenia molt seriosament la seua professió i li vaig prometre que algun dia faríem una pel·lícula. Em va demostrar que havia arribat el moment.

Va ser un treball molt dur, perquè l’inspector és un personatge inexpressiu, que no té educació pràcticament, que sempre abaixa la mirada, però que, no obstant això, és un home d’acció. Aquestes són les claus que li vaig donar a Ricardo per a compondre una interpretació increïble, molt destacada per la crítica i per la qual va ser nominat als premis Feroz.

P. Tenim ja moltes ganes de veure la pel·lícula, però voldríem que ens convenceres que no ens l’hem de perdre.

R. El substitut és una pel·lícula realment molt elaborada, un thriller molt entretingut i que us farà passar una nit estupenda.

Per a posar-te en context, abans de la pel·lícula la televisió d’À Punt t’ofereix el documental d’Informe "Dénia, refugi de nazis", sobre la colònia de criminals de guerra i col·laboradors nazis que es va establir a la capital de la Marina Alta, amb menció especial del seu curiós enfrontament amb la banda municipal de la localitat.