Javier Gutiérrez: “Quan hi ha gent que es mofa de l’ingrés mínim vital i li diu ‘pagueta’, em sembla que el senyoret Iván continua molt present”
L’actor interpreta al Teatre Flumen de València una adaptació de Los santos inocentes
Bona vesprada entrevista un actor imprescindible en el cinema espanyol dels últims vint anys. Amb La isla mínima (2014), d’Alberto Rodríguez, va guanyar el Goya i la Conxa de plata del Festival de Sant Sebastià. Després li va arribar un segon Goya per El autor (2017), de Manuel Martín Cuenca. Però aquest actor tot terreny també ha triomfat a la xicoteta pantalla –amb Águila roja i Estoy vivo– i al teatre –Argelino, servidor de dos amos.
Aquest cap de setmana Javier Gutiérrez arriba al Teatre Flumen de València amb l’adaptació de l’obra de Miguel Delibes Los santos inocentes. Interpreta el paper de Paco, "el Bajo", el personatge que va immortalitzar Alfredo Landa en la inoblidable adaptació cinematogràfica de Mario Camus (Los santos inocentes, 1984). Tot un repte, que Javier pot assumir sense complexos.
Què li agrada fer a Javier Gutiérrez quan ve a València?
Aprofitar el bon oratge per a una passejadeta per la platja i menjar-me un arrosset. Jo soc molt d’arròs. De fet, el meu plat preferit és la paella. I gaudir d’aquesta ciutat…
Parlant de Los santos inocentes, és l’obra una adaptació de la novel·la de Delibes o de la pel·lícula de Camus? Una adaptació de l’adaptació? Què podem veure al teatre?
El més important de tot: és un espectacle gens pretensiós, que ve a sumar i no a competir, perquè seria idiota competir amb la novel·la i amb la pel·lícula. És una de les poques vegades en què una pel·lícula se situa al mateix nivell que la novel·la i no es pot dir que les novel·les acostumen a ser millors que no les pel·lícules.
En aquest cas són dos monuments tant del cinema com de la literatura. Però és ben cert que la novel·la, que la recorde dels meus anys d’institut, quan la vaig llegir per primera vegada, em va semblar una mica críptica. Crec que aquest espectacle ajuda a contar el conte, no? Crec que hi ha un plantejament, un nus i un desenllaç, i en aquest sentit és una versió més intel·ligible.
A més, posa l’accent en una cosa molt interessant, que és l’educació. Delibes també ho feia, és cert. Però en aquesta versió deixem una porta oberta als dos fills de Paco i Régula: ells no van poder accedir a l’educació i estan poc menys que fets per a servir i així és com moriran, però anhelen una vida millor per als seus fills, i jo crec que en aquest espectacle és s’entreveu un futur millor, representat en la gent jove, Nieves i Quirce, els fills de Paco i Régula.
La història de Los santos inocentes és ben coneguda: la desgràcia dels desafavorits i els senyors que esclafen les persones que els serveixen. Al cap de seixanta anys, el 2023, encara hi ha senyorets com Iván i gent com Paco?
Per descomptat! Més enllà del plaer de dir, des de l’escenari, i d’escoltar, des del pati de butaques, Delibes, crec que per desgràcia sí i que és una cosa que hauria d’avergonyir-nos al nostre país. Aquesta novel·la està escrita l’any 1981 i ambientada en l’any 1967, en un ‘cortijo’ de l’Extremadura profunda, però hui, el 2023, continuen existint Pacos i Régulas, i no cal anar-se’n a un ‘cortijo’ d’Extremadura per a trobar-los.
“Pero el que más y el que menos, todos tenemos que acatar una jerarquía, unos debajo y otros arriba, es ley de vida, no?”
A les grans ciutats, i no només a l’extraradi o a les ciutats dormitori, sinó a les mateixes capitals, continua existint gent que no arriba a final de mes, que viu al llindar de la pobresa, que no tenen contractes dignes, que treballen a destall per a arribar a final de mes i, per desgràcia, continuen existint senyorets Iván que els exploten.
I diría més: tenim molts polítics que representen el senyoret Iván. Quan els sent dir que no hi ha pobres en ciutats com Madrid, i en presumeixen, o quan hi ha gent que es mofa de l’ingrés mínim vital i li diu “pagueta”, em sembla que el senyoret Iván continua estant molt present i de manera molt perillosa.
Fins diumenge Javier Gutiérrez es posa en la pell de Paco, "el Bajo" a l’escenari del Teatre Flumen, amb la versió de Fernando Marías i Javier Hernández-Simón de Los santos inocentes.
