Isabel de Borja, l’erudita Tecla i la poderosa Beatriu, les bisbesses dels Borja i les dones menys conegudes de la família

La mare del bisbe Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) i les seues filles van tindre un vertader poder en l'ombra i contribuïren a l'impuls de la poderosa saga valenciana

Imatge actual del castell que va adquirir Beatriu de Borja en el poble de Castellnovo / Ajuntament de Castellnovo

Parlar de la família Borja sempre porta a parlar d’uns noms més que d’altres. Els més coneguts, històricament, han sigut: el papa Calixt III (Alfons de Borja), el papa Alexandre VI (Roderic de Borja), Sant Francesc de Borja (duc de Gandia); i si ens referim a les dones de la saga, el major protagonisme se l'ha emportat sempre la filla del papa Alexandre VI, Lucrècia de Borja (1480-1519). Una dona que va alimentar tota una llegenda al seu voltant i, fins i tot, abundant literatura inspirada en la seua persona i els seus actes.  

Però Lucrècia no va ser l'única que va donar titulars. "La nissaga dels Borja no es comprendria sense el paper d'altres dones, com Isabel de Borja, la germana d’Alfons de Borja (que seria Calixt III) i la dona amb què arranca la nissaga", com ha explicat al documental 'Buscant els Borja', Verònica Zaragoza Gómez, professora de la Universitat de València i especialista en la part femenina de la saga.

Isabel de Borja (1400-1468) i les seues poderoses filles

Com ha explicat Verònica Zaragoza al documental, “la família creix al mateix temps que avança la carrera d’Alfons”. Un home que sempre va estar envoltat per les dones de la família. Isabel de Borja (1400-1468) era la germana de Calixt III i mare de Roderic, el segon papa borgià Alexandre VI. "D’ella descendiren les branques borgianes més cèlebres de la família, vinculades territorialment a Xàtiva-Canals, a Roma i al ducat de Gandia".

Isabel era la segona dels cinc fills que conceberen Domènec de Borja, un cavaller de Xàtiva i una dona de nom Francina de qui poc es coneix. "Isabel de Borja serà qui impregna els seus fills, concretament Roderic (el futur papa Alexandre VI), la visió de llinatge". Quan enviuda de Jofre no s’instal·la en qualsevol lloc, “es trasllada al palau episcopal de València, que és on resideix el seu germà, bisbe de València”. 

Isabel, casada amb Jofre, va aconseguir tindre molta influència en les decisions familiars. A més, era una dona hàbil en l’administració de les possessions que començaven a sumar els Borja. Tant Isabel com les seues filles, Tecla de Borja i Beatriu de Borja, eren conegudes com “les bisbesses”, i a l’ombra del seu germà Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) feien i desfeien. 

Pel que fa a la seua filla Tecla de Borja, va nàixer a Gandia al voltant de 1435. “Ella serà una de les primeres erudites de la literatura medieval i va ser coneguda per un intercanvi poètic amb Ausiàs March”, ha dit al documental Verònica Zaragoza.

Isabel era coneguda com ‘la bisbessa’ per la influència que arribaria a tindre, era una dona hàbil en l’administració de les possessions que començava a sumar la família Borja. Verònica Zaragoza Gómez - Professora de la Universitat de València

L’altra filla d’Isabel, Beatriu de Borja, quan tenia catorze anys va contraure matrimoni amb Eiximén Pérez d’Arenós. En enviudar i quedar amb molt bona posició es va convertir en una dona també amb poder, que exercia el seu paper de dona noble. Va prendre el títol de baronessa de Castellnovo (Alt Palància) i va comprar el castell del poble. Beatriu va ser l’única de la família en conéixer l’elecció com a papa del seu germà Roderic. 

Vista aèria de Castellnovo i del castell
Vista aèria de Castellnovo i del castell / À Punt

Ací pots veure el documental sencer

També et pot interessar

stats