La Brigada 26, la policia nocturna que es va fer l'ama de la nit a la València dels anys setanta
Un documental repassa la història de la unitat policial creada per a controlar la creixent delinqüència a la ciutat i qüestionada per utilitzar mètodes inacceptables en un estat democràtic
València, en començar els anys setanta, quan la dictadura ja tenia els dies comptats i s'acostava la transició cap a la democràcia, era considerada una de les ciutats més perilloses d’Espanya. La violència i la delinqüència eren una constant en augment i per posar ordre en aquella situació el cap de la Policia Local, Manuel Jordán, va proposar crear una unitat nocturna que s'enfrontara a aquests problemes. Els membres de la nova patrulla anaven vestits de negre integral i amb tan sols la seua sola presència imposaven, segons alguns, més que respecte.
El documental La brigada 26, emés en la televisió d'À Punt i disponible a la carta en el web, conta la història d'aquella policia nocturna. Sota la direcció de Pau Martínez i Gabriel Ochoa i amb guió de Carlos Aimeur i Gabriel Ochoa, el documental aborda qui va crear la brigada policial, en quins models es va inspirar i per a què es feia servir. El creador, Manuel Jordán, va voler imitar el model d'unitats semblants que havia conegut en altres països o ciutats, com els Estats Units i Hong Kong.
Més de cinquanta anys després, paraules com respecte, ordre, terror, por, horror, són les utilitzades per les diverses veus consultades i presents en el documental per a fer referència al treball d'aquella brigada especial i als seus membres. Una d'aquestes veus és la de Diego Villegas, policia jubilat de la Brigada 26. Segons Villegas, València era una ciutat on la droga campava de tal manera que resultava fins i tot perillós baixar de nit el fem en alguns carrers: “En aquells anys ací es van ajuntar les bandes amb proxenetes i gent de la prostitució… I van crear una brigada que trencara aquella unió dolenta”.
En aquest sentit, el periodista Abelardo Muñoz, ha dit que informativament “aquells anys setanta eren molt interessants. Són els cinc últims anys de la dictadura, comencen a aparéixer els atracaments a bancs... i també l'heroïna. El Carme va arribar a ser un barri sense llei. Moren moltíssims joves del barri per l'heroïna”.
D'altra banda, Ana Odena, policia jubilada de la promoció del 81, ha reconegut que “aquells anys la situació social era complicada. La droga generava molts problemes, molta inseguretat ciutadana. I per això va ser creada la 26”. Segons Abelardo Muñoz “aquells anys hi havia una violència de veritat, hi havia (als carrers) gent roïna de veritat. I davant allò la Brigada 26 havia d'actuar”.
A la pregunta de per què va fer falta crear aquesta brigada especial també ha respost l’historiador i policia jubilat, Vicente Gómez Herráiz. “La policia governativa es dedicava a altres qüestions, diferents de la seguretat ciutadana… estaven centrats en treballs de protecció del règim franquista”.
Informativament, aquells anys setanta eren molt interessants. Són els cinc últims anys de la dictadura, comencen... els atracaments a bancs..., també l'heroïna... El Carme va arribar a ser un barri sense llei. Moren moltíssims joves... per l'heroïna.
“Un llanterner, un perruquer, un representant, un carnisser…”
Però qui eren i que feien aquells homes vestits de negre, que patrullaven pels carrers? Villegas ha recordat com va ser la seua incorporació, l'any 74. “Jo feia karate kao, feia combats —i aquells anys estava prohibit. En un combat va vindre una tia meua amb un senyor que jo no coneixia. En acabar el combat, que jo vaig guanyar, van vindre els dos a veure’m al vestidor. I aquell senyor em va proposar unir-me a la Brigada 26. Jo li vaig preguntar què era la 26… Així va començar la meua carrera”.
En els seus inicis la brigada tenia uns setze membres. “Hi havia un llanterner, un altre era perruquer, jo era representant, un altre tenia una carnisseria… Érem gent del carrer sense coneixements d’aquelles qüestions”. Però en molt poc de temps van estar en boca de totes les persones.
En la nit i davant un conflicte nocturn, era escoltar "Que ve la 26!" i aquella frase podia resultar dissuasiva. La detenció més notable de la patrulla va ser la desarticulació d’un comando del Grapo, que una matinada preparava un atemptat imminent a un carrer de València.
Actuacions inacceptables en un estat democràtic
El periodista Abelardo Muñoz, entrevistat al documental, ha recordat el que li contava el seu germà: "Ell era bastant rebel i es movia molt per la ciutat. En una ocasió, a ell i a un amic els van detindre pel barri del Carme, se'ls van emportar als baixos del Mercat Central i li van pegar una pallissa. Eren de domini públic les pallisses que pegava la 26".
Pau Martínez, codirector del documental, ha destacat d'aquest treball audiovisual que ajuda a entendre el nostre passat més recent, "a fer memòria democràtica, veure actituds que no són respectables en democràcia i que no haurien de tornar a repetir-se. És important entendre també el context en el qual es va fundar la Brigada 26, i d’això ens parla el documental, i dels objectius que tenia eixa brigada. El problema no és tindre una unitat nocturna de policia, sinó les ordes que rebia de dalt, i per això, la seua impunitat".
Pots veure el documental a la carta en el web i aplicacions mòbils i de smart TV d'À Punt.
