L'Audiència avala que Mazón es persone en la causa penal sobre la dana contra el criteri de la jutgessa

L'Audiència de València avala que l'expresident Carlos Mazón siga part en la causa que investiga responsabilitats penals per la dana al jutjat 3 de Catarroja, tot i no tindre la condició d'imputat. El tribunal, que presidix el magistrat José Manuel Ortega, dona la raó a l'excap del Consell contra les pretensions de la magistrada, que considerava incompatible la doble condició de testimoni i part. Tanmateix, com que la causa continua oberta i es continuen practicant diligències que el podrien afectar, el tribunal de la secció segona de l'Audiència considera que rebutjar la personació de Mazón podria limitar-ne el dret a la defensa.

Estima que algunes de les diligències obertes podrien tindre com a finalitat elevar a la categoria "d'hipòtesi racionalment sostenible" la suposició que Mazón influïra en el retard de l'ES-Alert, possibilitat que la jutgessa va introduir en l'exposició de motius i que el TSJCV va rebaixar a la categoria de "conjectura". L'Audiència assenyala, en concret, les instruccions judicials per a recuperar el contingut de les comunicacions del cap de gabinet de Mazón (José Manuel Cuenca) amb l'expresident.

"No cal descartar que estos esbrinaments pogueren atribuir una activitat rellevant en fets investigant-ne la possible intervenció en la decisió d'elaboració del missatge ES-Alert o en el retard en la producció i enviament i la relació causal que, en tal suposat, poguera existir en termes penalment rellevants, amb les defuncions i resultats lesius investigats", afirmen els magistrats de la secció segona de l'Audiència, format per cinc jutges i el president.

La personació permetrà l'expresident conéixer les diligències practicades, proposar proves o recórrer contra les noves instruccions de la magistrada Nuria Ruiz; prerrogatives per a les persones investigades que l'excap del Consell podrà exercir des de la condició de testimoni, no imputat.

El tribunal s'empara en les garanties addicionals per als càrrecs aforats que inclouen els articles 118 i 118 del Codi Penal. A més, es remet a la jurisprudència per a considerar extensible "per analogia" a un diputat autonòmic com Mazón la prerrogativa de personar-se que pertoca als aforats de les Corts, en línia amb la posició que ha fet la Fiscalia. "Considerem que escau estimar la pretensió de la defensa sense extraure'n conclusions en relació amb particulars que no han sigut objecte del recurs i que tampoc del que s'ha resolt en la resolució recorreguda", conclouen els magistrats.

L'advocat de Mazón no descarta impugnar la investigació

Una vegada conegut el pronunciament, la defensa de Mazón ha anticipat la possibilitat d'impugnar la causa. L'advocat de l'expresident, Ignacio Gally, advertix que "des de fa mesos" s'han practicat diligències que afecten "directament" l'expresident, malgrat que el TSJCV va exonerar l'excap del Consell de responsabilitat penal i va recordar els límits a la instrucció respecte de persones no investigades.

Gally anticipa que a partir d'ara examinarà "detingudament" i "amb rigor tècnic" les actuacions passades i presents en la causa per a valorar interposar els "recursos i sol·licituds" que procedisquen, sense descartar "la impugnació de les diligències que hagen excedit els límits propis de la instrucció o afectar indegudament drets fonamentals". El lletrat de l'expresident promet "lleialtat processal", però també "la màxima fermesa en la tutela" dels drets del diputat autonòmic, pel que fa a la "pràctica de diligències respecte d'una persona no formalment investigada".

La personació de Mazón, en disputa des de les acaballes de març

L'excap del Consell va demanar personar-se en la causa després que la magistrada el citara com a testimoni en el procediment, una vegada el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va rebutjar imputar-lo. La defensa de Mazón argumentava llavors que algunes de les diligències sobre terceres persones el podrien afectar. La jutgessa va refutar la interpretació i va desestimar la petició d'incorporar-se com a part en el procediment, la qual cosa li facilitaria accés a la documentació de la causa. Segons va argumentar, la personació està reservada als acusats i és incomptable amb la condició de testimoni en l'ordenament jurídic espanyol.

L'expresident va recórrer a l'Audiència de València contra la resolució, del 31 de març, i ha mantingut en paral·lel una discrepància amb la lletrada de justícia sobre l'accés a determinada documentació per a poder argumentar la seua posició davant del tribunal del TSJCV.

El 30 d'abril, la Fiscalia va pronunciar-se a favor de la petició de Mazón, tant per a personar-se en la causa com per a accedir-ne a la documentació —coneguda com a designació de particulars— per a sustentar el seu recurs a l'Audiència. El ministeri públic defén que, en la condició d'aforat, té dret a participar en la investigació sense necessitat de ser investigat formalment, prerrogativa que assistix els membres de les Corts Generals davant del Suprem i que la fiscalia considera que s'ha d'estendre també als diputats autonòmics. Posició que el tribunal de l'Audiència de València avala en la resolució d'este dimecres.

Els missatges al voltant del president, clau en la personació

D'entre les diligències d'investigació, el fiscal va subratllar que les ordes de cooperació internacional per a accedir als missatges de WhatsApp i de Telegram de l'excap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, o les que reclamen whatsapps a alcaldes, podrien suposar "en la praxi la investigació de la participació [de Mazón] en la gestió de l'emergència".

L'expresident ha condicionat la decisió sobre l'oferta de la jutgessa perquè entregue de manera voluntària les telefonades i whatsapps del 29-O a conéixer la decisió de l'Audiència de València sobre la personació.