La Fiscalia dona suport al fet que Mazón puga personar-se en la causa de la dana i accedir a les actuacions
Considera que la denegació de la personació "vulneraria el dret de defensa" de l'expresident
El ministeri fiscal dona suport a la petició de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón de personar-se i de tindre accés a les actuacions processals de la causa que se seguix al jutjat de Catarroja, en la qual s'investiga la gestió de la dana que el 29 d'octubre del 2024 va deixar 230 víctimes mortals a la província de València.
Així ho assenyala en un informe en què demana l'estimació del recurs d'apel·lació de Mazón contra la interlocutòria del 31 de març de la jutgessa, en la qual va rebutjar la personació de l'expresident de la Generalitat i li va recordar que la figura del denominat testimoni assistit no existix a Espanya.
L'excap del Consell va demanar personar-se en la causa després que la magistrada el citara com a testimoni en el procediment i que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana rebutjara imputar-lo perquè no veia indicis de delicte en la seua actuació.
El fiscal també demana en un altre informe que s'estime el recurs de l'expresident contra una diligència d'ordenació del jutjat, del 15 d'abril, en la qual acordava que no hi havia lloc per a la designació de particulars (còpia de documents) sol·licitada per Mazón per a sustentar el seu recurs a l'Audiència.
El ministeri públic defén que Mazón, com a diputat aforat, té dret a participar en la investigació sobre la seua gestió durant la dana sense necessitat de ser investigat formalment. El fiscal argumenta que, tot i que la llei parla específicament de diputats i senadors aforats davant del Suprem, la protecció s'ha d'estendre també als aforats davant del Tribunal Superior de Justícia. Per al fiscal, l'exposició de motius de la llei permet inferir que la resolució de la jutgessa impugnada per l'expresident "vulneraria el dret de defensa" de Mazón.
Així, assenyala que, una vegada descartada pel TSJCV la comissió per l'expresident dels delictes investigats en esta causa en la modalitat d'"omissió", eixa inferència se sustenta "en aquelles diligències d'investigació pendents de practicar-se (...) que pogueren suposar en la praxi la investigació de la participació [de Mazón] en la gestió de l'emergència".
Com a exemple, el fiscal cita les ordes de cooperació internacional per a accedir als missatges de WhatsApp i de Telegram de qui va ser l'excap de gabinet José Manuel Cuenca —després de la reinicialització del seu mòbil— o les ordes en les quals demana whatsapps a alcaldes.
En un altre informe, el fiscal considera "pertinent" acceptar la designació de particulars que demanava Mazón, de forma genèrica, i remetre'ls a l'Audiència Provincial "per a l'adequada resolució del recurs d'apel·lació interposat". El jutjat, a través d'una diligència d'ordenació de la lletrada de l'Administració de Justícia d'este mateix dijous, ha desestimat el recurs de reposició de Mazón contra l'escrit anterior en què rebutjava la designació de particulars.
La Fiscalia dona suport a fer una prova cal·ligràfica a Pradas
El fiscal sí que ha mostrat el seu criteri contrari al recurs presentat per Pradas perquè no es duga a terme la prova cal·ligràfica acordada per la jutgessa sobre unes notes de l'esborrany ES-Alert enviat a la població. L'exconsellera, que va reconéixer haver-les escrites, al·legava que eixa prova exigia prestar el seu consentiment "de forma lliure i voluntària".
El ministeri fiscal argumenta que, segons la llei, al jutge li correspon acordar les diligències que considere pertinents i útils a la investigació del delicte. Per tant, la confessió de la investigada sobre l'autoria de les anotacions "no dispensa el jutge d'adquirir el convenciment de la veritat i l'existència de delicte".
