Juristes critica la decisió del Consell de reactivar la comissió del dret civil valencià: "És desfer el camí pràcticament acabat"
Una concentració a les Corts convocada per la plataforma cívica ha reclamat que es designen els diputats per a defendre al Congrés la recuperació de la competència a través d'una reforma constitucional
La consellera de Justícia, Transparència i Participació, Nuria Martínez, ha anunciat este divendres que el Consell reactivarà la comissió assessora del dret civil valencià per a analitzar “les diferents vies” que permeten recuperar-lo. Martínez ha destacat que esta comissió és un òrgan consultiu integrat majoritàriament per juristes de reconegut prestigi que s’encarregaran d’estudiar les opcions existents per a recuperar el dret civil valencià.
Segons ha explicat, els treballs d’este òrgan van quedar interromputs després de la reforma de l’Estatut d’Autonomia del 2006, i ara es vol reprendre l’activitat per a avançar en la matèria. El grup parlamentari popular a les Corts ha celebrat la reactivació de la comissió per a “traure el debat de l’arena política” i deixar-lo en mans d’experts jurídics. Consideren que esta via permetrà abordar la qüestió de manera “àgil i rigorosa”, amb sensibilitats diferents, però amb un objectiu comú.
Juristes Valencians: "Volen desfer el camí pràcticament acabat"
Juristes Valencians, la plataforma cívica que ha liderat la reivindicació, ha qualificat de "vergonyós" l'anunci de reactivar esta comissió, perquè segons recorda ja es va constituir en el 2017 i dels vint experts, dènou es van pronunciar a favor de la reforma constitucional com la via més correcta per a recuperar el dret civil valencià. Considera la proposta una maniobra per a "desfer el camí pràcticament acabat". La via oberta al Congrés per les Corts està pendent que la cambra valenciana designe els diputats autonòmics que han de "defendre la reforma constitucional" per a rehabilitar la competència, suspesa pel Constitucional.
El novembre del 2025, la presidència del Congrés va demanar a les cambres de les Balears i la Comunitat Valenciana que designaren els diputats per a les reformes constitucionals pendents. Mentre les Balears ja n'ha aconseguit la seua, que l'adjudica un senador per Formentera, la cambra valenciana encara té pendent designar els seus representants.
Concentració a les Corts per a insistir en la via de la reforma constitucional
La plataforma cívica ha celebrat este divendres una concentració a les portes de les Corts la vespra del 25 d'abril per a reclamar l'elecció dels diputats per a recuperar el dret civil, durant la qual ha carregat contra la "inacció" del Partit Popular i de Juanfran Pérez Llorca, que assegura que pot quedar com "el president que va renunciar a defendre els nostres drets civils".
Així ho ha manifestat el president de Juristes, José Ramón Xirivella, que recorda que la inacció va en contra del que marca la reforma de l'Estatut d'Autonomia impulsat per l'expresident Francisco Camps.
Chirivella ha denunciat "el risc que fracasse la iniciativa de caràcter ciutadà (que lidera la seua plataforma) pel desinterés dels populars i el Consell, una situació que ha qualificat "d'insuportable". "Només falta la punta que per part del PP es designe eixa comissió, que sistemàticament estan demanant Compromís i el PSPV a les Corts", ha abundat.
En la concentració han participat representants de CCOO, UGT, CSIF, Intersindical, USO, PSPV, Compromís, organitzacions empresarials i associacions professionals i culturals. El líder de la UGT, Tino Calero, ha afirmat que "Recuperar la nostra capacitat de regular el dret civil valencià significa recuperar l'orgull de ser valencians, recuperar la nostra identitat i enfortir el nostre autogovern" a més d'equiparar en drets els valencians "a la resta de territoris no castellans que disposen d'un dret civil".
Un marc jurídic anul·lat pel Tribunal Constitucional
El dret civil valencià va estar vigent entre el 2008 i el 2016, però el Tribunal Constitucional va anul·lar-ne diverses lleis per considerar que la Generalitat havia excedit les seues competències. El 2020, les Corts van aprovar una proposta de reforma de la Constitució per a recuperar-lo, encara pendent de tramitació al Congrés.