MAPA | La Comunitat Valenciana concentra set milions de reserves en pisos turístics en un estiu de rècord

Les reserves en apartaments turístics s’han incrementat un 28,2% a la Unió Europea este estiu, segons dades d’Eurostat, en un context de fort dinamisme del sector que conviu amb una greu crisi d’accés a la vivenda. La Comunitat Valenciana, amb prop de set milions, se situa com la tercera autonomia amb més pernoctacions en pisos turístics, només per darrere d’Andalusia i Catalunya.

Espanya lidera el rànquing europeu amb més de 73 milions de pernoctacions en apartaments turístics durant el segon trimestre del 2025. De fet, quatre de les deu primeres posicions en el rànquing per regions les ocupen comunitats autònomes espanyoles.

Amb 7.084.813, la valenciana va ser la sisena regió de la Unió Europea amb més pernoctacions en el segon trimestre del 2025, una xifra que representa un increment d'un 17,4% respecte al mateix període de l'any 2024, i d'un 68,2% respecte al 2022. La supera lleugerament Catalunya, en cinquena posició, que en va registrar 7.371.775. Andalusia és la que més n’acumula, amb 13.269.252, una dada que marca la diferència més important de la taula, ja que la segona regió més visitada, la costa croata, va tindre vora 4.000 pernoctacions menys.

Tot i que l'andalusa, la catalana i la valenciana ocupen les posicions amb més reserves totals, si ens fixem en la pressió sobre el territori, són els arxipèlags i la capital les que més pernoctacions per quilòmetre quadrat acumulen. En la quarta posició d'este rànquing figuraria la Comunitat Valenciana, per damunt de Catalunya o Andalusia.

La portaveu de l’Associació d’Apartaments i Vivendes d’Ús Turístic de la Comunitat Valenciana (ApturCV), Silvia Blasco, ha destacat en declaracions a À Punt que “Eurostat confirma una tendència positiva” i que “les estades curtes a Europa i a Espanya figuren entre les grans líders en ocupació”, una evolució que considera “una molt bona notícia per a la Comunitat Valenciana, per a l’ocupació i per al teixit local”.

Però mentre les reserves d'allotjament turístic se situen en xifres rècord, també creix la pressió sobre l'habitatge. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a municipis com Calp, Xàbia, Teulada o el Poble Nou de Benitatxell els pisos, hotels i apartaments turístics suposen més del 10% del total del parc de vivenda disponible. Al nord destaca Peníscola, un municipi que multiplica per 11 la seua població durant l'estiu, i on la vivenda turística suposa un 9,7% del total d'habitatges disponibles. A l'interior també trobem algun cas destacable, com Chulilla, on vora un 8% de les construccions habitables estan destinades al turisme.

Els experts alerten, València ha entrat en una emergència habitacional estructural

Però és en les principals ciutats on el parc de vivenda està especialment tensionat. De fet, experts alerten que València ha entrat en una emergència habitacional estructural. El preu mitjà dels pisos nous a la capital ha superat la barrera psicològica dels 4.000 euros el metre quadrat, una xifra que situa un habitatge de 100 metres quadrats en uns 400.000 euros.

El catedràtic de l’Observatori de la Vivenda, Fernando Cos-Gayón, ha advertit a À Punt que “açò és un autèntic disbarat” i que no es preveu una baixada significativa dels preus enguany “perquè continuem amb una escassetat fonamental del producte que podria fer-los baixar, que són les vivendes protegides”.

Segons les dades aportades, en l’últim trimestre del 2025 només hi havia 137 vivendes protegides disponibles a València. Davant d’esta situació, Cos-Gayón defensa la necessitat d’impulsar la construcció d'habitatge social realment assequible: “A Espanya no tenim vivenda social. Haurem de plantejar un habitatge molt més assequible que la protegida i que siga de veritat per a la gent vulnerable que no pot comprar”.

Els experts també apunten a la revisió de la fiscalitat associada a l'habitatge, que actualment representa prop del 31% del preu final, com una de les claus per a alleujar la pressió sobre el mercat residencial en un escenari marcat per l’expansió del turisme i l’escassetat d’oferta residencial.