Pradas i Cuenca xoquen: l'exconsellera assegura haver-se sentit persuadida de no confinar i l'excap de gabinet de Mazón diu que era una observació

L'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, assegura que va sentir una "persuasió de forma sobtada perquè no confinara" durant les comunicacions amb l'excap de gabinet de l'expresident, José Manuel Cuenca, a qui interpretava com una "extensió" de Carlos Mazón. Pradas ha fet estes declaracions este dilluns en l'acarament amb Cuenca al jutjat de Catarroja, en què l'exconsellera s'ha ratificat en l'acta notarial que acompanyava els whatsapps que va lliurar al jutjat sobre les converses amb Cuenca. "Van intentar persuadir-me, però no hi vaig caure", ha insistit a l'eixida del jutjat.

Durant l'acarament, Pradas ha explicat que la vesprada de la barrancada va telefonar a les 19:36 i a les 19:43 hores al secretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, per a traslladar la possibilitat d'un confinament de la població, davant de la impossibilitat de contactar amb l'expresident. Entenia que una mesura d'esta envergadura, en aquell moment circumscrita al risc de trencament de la presa de Forata, l'havia de conéixer el cap del Consell. García li va traslladar que consultaria la mesura amb l'Advocacia de la Generalitat perquè no la veia clara. Després va parlar amb Cuenca, que en els whatsapps qüestiona la possibilitat del confinament. Pradas ha recordat que en eixos missatges l'excap de gabinet li va respondre que confinar una província era una "barbaritat" i que era millor "zonificar".

Per a ella, segons ha assegurat, Cuenca era "una extensió de Mazón". L'exconsellera ha destacat que l'excap de gabinet li havia donat instruccions perquè que no molestara l'expresident. S'ha referit a l'intent de telefonada que Cuenca va respondre a les 13:19 hores, en què ell li va dir que el president de la Generalitat estava "d'actes" i que per a qualsevol cosa l'informara a ell. Pradas ha explicat que va interpretar la contestació com una indicació perquè no contactara amb Mazón. Ha reconegut que la insinuació la va sorprendre, perquè havia informat l'expresident de les dos alertes hidrològiques.

L'excap de gabinet l'ha interrompuda per a negar esta afirmació, que Pradas va traslladar inicialment en una entrevista en televisió. Este dilluns l'exconsellera ha subratllat que va saltar-se la suposada instrucció de Cuenca davant del caire que estava assolint la crisi. Pradas assegura que ignorava que l'excap del Consell estava en un dinar a El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana. "No sabia del dinar. Si ho arribe a saber, telefone més vegades", ha explicat. Ha confessat que des de les 19:00 hores hi havia "pànic absolut" en el Cecopi per la possibilitat que es trencara la presa de Forata. I que va sentir-se "sola" en la gestió de la catàstrofe, fins a l'arribada de Mazón, a les 20:28 hores.

Cuenca nega haver donat o haver traslladat ordes

José Manuel Cuenca —que al llarg de l'acarament ha ressaltat la tasca de l'exconsellera— ha explicat que el confinament l'associa a la covid-19, a vulneració de drets fonamentals i a una decisió del president del govern espanyol, segons indiquen testimonis presencials de la seua declaració. Ha negat que tinguera la intenció de donar cap orde d'impulsar o frenar cap mesura i que simplement va instar que es preguntara a l'Advocacia de la Generalitat si era possible, perquè ell és "periodista i no jurista". Pradas interpreta que esta observació no era original de Cuenca, sinó que l'havia parlada amb Cayetano García o amb l'expresident.

L'excap de gabinet ha negat have rebut cap orde de Mazón per a Pradas en este sentit i ha matisat que només era una preocupació seua per la cobertura legal de la mesura. Ha manifestat que, quan va demanar "calma" a Pradas sobre el confinament, es referia a esperar a la consulta jurídica a l'Advocacia de la Generalitat, després que García li va traslladar que els preguntaria, pels dubtes legals.

Sobre el mòbil corporatiu que Cuenca ha entregat al jutjat amb totes les dades esborrades, ha explicat que va reinicialitzar el terminal corporatiu quan el va tornar a la Generalitat, esgotada l'etapa com a cap de gabinet. Pradas ha afirmat el contrari, que va donar ordes perquè no reinicialitzaren res del seu mòbil. "No hi ha missatges per a corroborar la seua versió", ha retret la magistrada a Cuenca.

L’exconsellera i José Manuel Cuenca han arribat al jutjat de la dana amb deu (Pradas) i vint minuts (Cuenca) de marge respectivament de la citació: les 09:30 hores. El recorregut fins a la porta del recinte judicial l'han fet sense contestar preguntes i acompanyats per crits i increpacions de víctimes de la dana. Les tres associacions majoritàries havien convocat una concentració de protesta a la porta del jutjat. Amb l'acarament de Pradas i Cuenca, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra vol aclarir les suposades contradiccions en les declaracions sobre la gestió de l’emergència, especialment pel que fa a la possibilitat de decretar el confinament.

Pérez Llorca: "El confinament no hauria evitat morts"

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, s'ha pronunciat este dilluns sobre esta mesura per a llevar-li importància. "És discutible que un confinament haguera evitat morts. Imagine's confinar les persones a la planta baixa de sa casa. Jo crec que no hauria evitat morts", ha explicat durant una visita a la central nuclear de Cofrentes.

El president ha insistit en "la falta d'informació" el dia de la dana, acusació recurrent de la Generalitat contra els organismes de l'estat espanyol, si bé ha dit que no participarà en "la política de confrontació i fang". Ha aprofitat la intervenció per a demanar "més mesures de seguretat" a les portes del jutjat de Catarroja, després de les increpacions a Pradas i a Cuenca i d'una "presumpta agressió" al segon.

Els whatsapps de Pradas amb Cuenca, clau en l'acarament

En la primera compareixença com a testimoni, el 26 de novembre, Cuenca va negar que la Presidència de la Generalitat donara cap instrucció a Pradas, aleshores consellera responsable de l’operatiu. No obstant això, dies després, el 5 de desembre, Pradas va fer públics diversos missatges que li havia enviat Cuenca, i un afirmava, literalment: “De confinar, res”. En un altre, a banda de demanar-li "calma", li escrivia: “Salomé, per a confinar fa falta un estat d’alarma, i això ho decreta la xica que tens al costat”, en referència a la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, que participava en el Cecopi de manera telemàtica.

Després de l’aportació d’estos missatges a la causa per part de la defensa de Pradas —investigada en el procediment—, a Cuenca el van tornar a citar a declarar el 12 de desembre. En la segona compareixença va negar haver transmés cap orde de qui aleshores era president de la Generalitat, Carlos Mazón, i va assegurar que la indicació contrària al confinament provenia d’una consulta prèvia a l’Advocacia de la Generalitat.

Arran d’esta afirmació, la jutgessa va sol·licitar, el 22 de desembre, un informe a l’Advocacia de la Generalitat per a determinar si algun alt càrrec del Consell havia fet consultes verbals o escrites sobre la viabilitat jurídica del confinament durant l’episodi de pluges torrencials i barrancades que va causar 230 morts.

L’informe, ja incorporat a la causa, assenyala que cap alt càrrec de les conselleries de Justícia, Medi Ambient o Presidència va formular consultes per escrit. No obstant això, sí que hi consten diverses telefonades breus la vesprada del 29 d’octubre del 2024, incloent la de qui aleshores era subsecretari de la Conselleria de Justícia i Interior, Ricardo García, que va preguntar a l’advocat coordinador si un eventual confinament tindria suport jurídic. Segons l’informe, la resposta va ser afirmativa i indicava els preceptes legals en què es podria fonamentar, de manera que l’Advocacia sí que avalava la possibilitat del confinament.

També hi figura una telefonada de l’exsecretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, a l’advocat general de la Generalitat per a advertir-lo que Pradas podria contactar amb l’Advocacia per si calia dictar alguna resolució relacionada amb el confinament, i ell li va manifestar la seua disponibilitat. Malgrat això, després d’estes converses no es va rebre cap petició formal d’informe ni cap sol·licitud addicional, ni verbal ni escrita.

A la vista de les contradiccions, la jutgessa ha acordat citar també com a testimonis —encara sense data concreta— el subsecretari de la Conselleria de Justícia el 29 d’octubre i dos advocats de la Generalitat, amb l’objectiu d’aclarir les contradiccions que planteja l’informe respecte a la declaració de l’excap de gabinet de Presidència.