Senyor retor

Horaci, decidit a abandonar el poble i anar-se’n a les missions de Ruanda, escriu una carta al bisbe en què resumeix els seus motius, però sense parlar d’Àngels, ni dir-li tota la veritat. Ho centra tot en els contratemps amb què s’ha trobat a Sant Antoni de Benifassem.

El curs de ball de saló està a punt d'acabar-se i, com a colofó, se celebrarà un concurs exhibició entre tots els assistents. Àngels i el pare Casany estan animats a participar, fins i tot aspiren a aconseguir el trofeu. Per això aprofiten els descansos dels seus respectius treballs per a assajar. Sense adonar-se, acaben passant cada vegada més temps junts i estan més units, la qual cosa acaba per passar factura a Horaci, que somnia que ell i la mestra es besen durant el ball.

Horaci està oficiant la novena quan es veu interromput per Liseu, el policia municipal de Benifassem. Acudeix per ordre de l'alcalde, que vol que l'església complisca els horaris de tancament aplicables al comerç. Furiós, el pare Casany ix a buscar Batiste. Horaci troba l'alcalde al local social. Després d'una forta discussió, Batiste fa marxa arrere en les seues pretensions. Horaci no tarda a adonar-se que el seu comportament amaga alguna cosa estranya. El pare Casany descobreix que Batiste està vivint a l'ajuntament. Horaci ho descobreix: Montse l’ha fet fora de casa.

Horaci vol organitzar una col·lecta per a ajudar els pobres de Ruanda. És on pensava anar de missions abans que l’enviaren a Sant Antoni de Benifasem, i sent la necessitat cooperar d'alguna manera. Per a poder dedicar-se a fons a l'organització de la col·lecta, Horaci demana a don Cosme que col·labore i es faça càrrec de les tasques de la parròquia. El vell retor està encantat.

L'alcalde de Benifassem ja n’està fart. La seua dona, Montse, insisteix contínuament perquè trobe faena al seu germà Pepico. Batiste creu que ha trobat la solució: convertir Pepico en el xofer d'un carruatge que ofereix als turistes una agradable passejada per la serra. Pepico no té tan clar que la iniciativa de l'alcalde siga bona: ell no sap res de cavalls i, a més, no té carnet. Segons Batiste, no són més que minúcies que no haurien d'impedir que Pepico complira el seu deure com a nou xofer del carro anomenat Passionària.

El poble es desperta amb la terrible notícia de la mort de Quico, el pare de Maite. Per a sorpresa de tots, el difunt, tot i ser ateu i company de batalles de Batiste, ha demanat un funeral religiós, cor inclòs, en les seues últimes voluntats. Maite parla amb Horaci i li demana que oficie la missa. Tot i que el pare Casany no planteja cap impediment, el senyor Cosme no hi està d'acord. No pensa permetre que soterren en terreny sagrat un home com Quico: un comunista que aprofitava qualsevol ocasió per a menysprear públicament els ritus catòlics.

Benifassem entra en crisi. Algunes beates descobreixen la incipient amistat entre don Horaci i la mestra. Els seus esbrinaments els permeten conéixer que els joves han quedat per a veure's a la ciutat. La seua sorpresa és majúscula quan descobreixen que els viatges de la parella a la capital oculten la seua assistència a classes de balls de saló. El tema arriba fins al mateix bisbe que li crida a capítol. Don Cosme aprofita l’ocasió per a usurpar-li el seu lloc en les parròquies dels voltants.

David, el fill de l'alcalde, vol casar-se i, encara que és ateu com son pare, la seua nóvia Ana, la neboda néta de la senyora Amèlia, està decidida a celebrar la boda per l’església. Esta situació provoca una gran discussió familiar. La senyora Amèlia acudeix a Horaci per demanar-li que els case tot i l'oposició de Batiste, que pressiona David perquè evite la boda i se'n vaja a viure amb la seua nóvia sense més. Horaci accedeix, per fer-li un favor, i amb esta decisió provoca que tant l'alcalde com don Cosme es posen en contra seu.

Horaci ha de fer front a les obres interminables de l’església de Benifassem. Davant el risc que l’estàtua de sant Antoni patisca algun accident, Nelo, el sagristà, suggereix avançar el període de pelegrinatge del sant. Com que està ocupat amb les classes de ball, Horaci accepta que Nelo s’encarregue d’organitzar-ho tot. La custòdia del sant suposa de seguida un motiu de conflicte. Lola, cansada que Amèlia, com a favorita de don Cosme, siga cada any la primera a guardar la imatge, farà tot el que podrà perquè la trien en esta ocasió.

Elisa té un accident quan rep la forma durant la comunió. Sembla que els cossos de Crist preparats per Lola són massa grossos per a les goles d’alguns dels feligresos. Amèlia, don Cosme i Horaci prenen una solució dràstica: encarregar el vi i les hòsties consagrades a una botiga especialitzada de València.

La reforma de l’església suposa una gran despesa, així que Horaci decideix analitzar la gestió de la parròquia. Revisant els comptes descobreix que el pressupost és mínim. Horaci ha d’acudir al bisbat perquè l’ajuden en la reforma, que és més gran del que semblava al començament. Amb l’excusa de les reunions amb el bisbe, Horaci desapareix durant vesprades senceres. Els veïns no veuen que l’obra avance, ni que el rector aconseguisca més diners o més ajudes, així que comencen a sospitar que Horaci acudeix al bisbat amb altres objectius.

Després del desastrós incident de les festes patronals, Horaci tracta de seguir amb les seues tasques com a sacerdot, però no serà senzill. D’una banda, al senyor don Cosme, el vell rector, li costa acceptar que Horaci impose els seus nous mètodes, i de l’altra, la caiguda inoportuna d’una part de la teulada de l’església en plena consagració obligarà el pare Casany a cancel·lar les misses per a evitar una desgràcia major.

El pare Horaci Casany, format en un seminari modern, arriba a Sant Antoni de Benifassem, un poblet de l'interior, a substituir el vell don Cosme, un sacerdot que hi havia estat de rector tota la vida. Senyor retor narra amb humor i tendresa el procés d'integració d'este capellà jove en un poble, al mateix temps tan pròxim i tan allunyat del que ell era fins a eixe moment.