Senyor retor

La vida a la rectoral no pot estar més rebolicada. A la problemàtica candidatura política de don Cosme, s'uneix l'aparició de Conxin, una de les feligreses d’Alcolet, que demana asil després d'haver sigut expulsada de casa, junt amb els seus dos fills, pel marit, que l'acusa de mantenir una relació secreta amb el rector de Sant Antoni de Benifassem. Horaci i Amèlia, sense temps per a reaccionar davant la notícia, es veuen en l'obligació d'acollir a tota la família.

En plena missa, don Cosme se’n va del cap i intercala en l'homilia un lúcid discurs polític. És el començament de la carrera política de don Cosme, que decideix presentar-se a l'alcaldia de Sant Antoni de Benifassem.

Amb les eleccions molt a prop, la tensió entre el bàndol dels catòlics i el dels ateus aconsegueix un punt àlgid. La primera víctima d'eixa tensió serà la creu cristiana del rei Jaume I, destrossada per don Cosme, que hi cau damunt durant la inauguració del nou poliesportiu de Sant Antoni de Benifassem.

Comença el període electoral en Sant Antoni de Benifassem i en l'Ajuntament estan preocupats. Les bases del Partit Comunista de Benifassem reclamen que, de totes les promeses realitzades en la campanya anterior, l'equip de Batiste no haja sigut capaç de dur a terme ni una d'elles. L'ambient està caldejat, els ànims per terra i la tensió podria tallar-se a ganivet.

El Pare Horaci Casany, format en un modern seminari, arriba a Sant Antoni de Benifasem, un xicotet poble d’interior, per tal de substituir al vell retor Don Cosme, el sacerdot del poble de tota la vida. Senyor Retor conta, amb humor i tendresa, el procés d’integració d’este jove cura en un poble tan pròxim i tan allunyat alhora del que ell era fins a eixe moment.

Un brot de grip arriba a Sant Antoni de Benifassem i Horaci, Batiste i Lola cauen malalts greument. Sense tres de les seues figures més representatives, és el moment que Don Cosme, Pepico i Saoro prenguen les regnes. Però no serà fàcil.

Batiste li encarrega a Liseu vigilar don Cosme, perquè els seus reflexos ja no són el que eren i s'ha convertit en un vertader perill al volant. D'altra banda, Blanquita, l'ovella d'Elisa, s'ha escapat i Batiste la declara en crida i cerca.

La precària situació econòmica d'alguns dels feligresos de Sant Antoni de Benifassem preocupa considerablement Amèlia i Horaci, que destaquen Tomás, l'antic orfebre, com una de les persones més necessitades de la parròquia. Per a ajudar-lo, Horaci li ofereix diners. No obstant això, ell ho rebutja contundent: no pensa acceptar almoines.

Pepico juga la partida sense saber que d'ací a poc haurà de canviar de bàndol. El mal perdre de Batiste, que el culpa per cada jugada que fallen, provoca el seu acomiadament fulminant de l'Ajuntament de Sant Antoni de Benifassem.

Empar es presenta a la rectoria per trobar consol. No pot comprendre els motius que pot tindre Déu per a haver-la castigat amb uns fills com els seus. Encara que Horaci pensa que Empar ha descobert que la seua filla és la mare del xiquet abandonat, de seguida s’adona que el que ocorre és que ha sorprés Rodolf, el seu fill, al llit amb un home. Empar pretén que Horaci ajude a “curar” al seu fill l'homosexualitat que “pateix”.

La doctrina és clara: els xiquets que moren sense batejar acaben als llimbs. Davant d'esta perspectiva dramàtica Amèlia i Don Cosme senten que tenen l'obligació de batejar-lo, tot i saber que Horaci s'oposa per no tindre el consentiment dels, encara desconeguts, pares.

Que el pare Casany haja decidit anar-se a les missions no significa que puga fer-ho. Horaci ja es troba als afores de Sant Antoni de Benifassem després d'haver dit adéu i d’haver-se mantingut ferm en la seua decisió de passar pàgina, d'anar-se'n a Ruanda. Aleshores rep una telefonada que ho canvia tot i l’obliga a fer la volta i tornar al poble: han abandonat un xiquet a la porta de la rectoria.

La mort del tio Punxa, un dels veïns més vells de Benifassem, deixa al poble en una complicada situació: el nombre d'habitants és tan reduït que amb un menys passarien a integrar-se en l'ajuntament limítrof. Batiste no pot permetre quelcom així i, amb l'ajuda del seu cunyat i de Ximo, oculta el decés al poble i a l'Administració.