Com es fa… Valencians al món

Preparar maletes i somiar amb destinacions és un plaer que agrada a tots i més ara, que s’acosta l’estiu. Per això, el format d’este programa viatger triomfa en diferents versions, tant en cadenes de televisió d’àmbit autonòmic com nacional.

Per a l’equip de Valencians al món, el repte més gran després de tantes temporades en pantalla és trobar noves destinacions després de 185 episodis emesos.

Esta setmana ens endinsem en com és el seu funcionament per a conéixer de prop com preparen cada viatge.

L’equip és el següent: la direcció està a càrrec de Juan Navarrete, que marca les directrius del programa i el seu estil; al seu costat, Virginia Fernández supervisa en la subdirecció que les directrius de l’anterior es duguen a terme. La producció és responsabilitat de Javier Jarne, que s’encarrega de la part logística, és a dir, del contacte amb l’hotel, els vols, els museus i els altres llocs que calga visitar. Virginia Fernández i Roger Bastida s’ocupen de la redacció en la recerca dels perfils i també de la programació de les xarxes socials que anuncien el programa.

Ells ho comunicaran als quatre reporters del programa. Cristina Orts, Lluís Liñana, Enrique Tena i María José Berbegall són els viatgers que es posaran en contacte amb els valencians al món. Amb ells, són càmeres habituals, responsables de la fotografia del programa i companys d’aventures Pablo Perandrés, Jonathan González, Tomás Gil i Eduardo García Mira.

L’equip de reporters i càmeres viatgen per diverses ciutats del món per a conéixer de prop com viuen els valencians que hi resideixen. A més de descobrir les seues històries, el programa mostra els llocs més emblemàtics de les ciutats visitades. Des de fa anys han fet la volta al món, tenen molts quilòmetres a la motxilla i, amb ells, nombroses anècdotes.

Els hem demanat que compartisquen amb nosaltres algunes d’elles: María José Berbegall va viure pluges torrencials a Los Angeles en plena gravació que van alterar per complet el calendari. Lluís Liñana va aconseguir arribar a la Guaiana francesa, una destinació quasi impossible que cap altre programa de viatges autonòmic ha visitat. Enrique Tena va portar dolços de Castelló, d'un forn molt concret i artesanal, a l’altra punta del planeta i Cristina Orts va trobar la discoteca més xicoteta del món a Berlín.

La direcció del programa inicia la recerca de noves destinacions, que han de tindre prou valencians residint-hi per a poder gravar-hi un episodi. Quan es localitza la ciutat o la regió adequada, es fan entrevistes als candidats i es trien els perfils més interessants. Els valencians seleccionats es posen en contacte amb els reporters i es defineix el calendari de gravació, incloent-hi els llocs d'interés a visitar. El productor, Javier Jarne, s'encarrega de gestionar permisos i acords amb monuments, museus, restaurants, espais naturals i administracions locals. Després de gravar el programa, l’equip torna a Espanya, on els editors munten el material, afegeixen la banda sonora i el grafista incorpora els rètols. Després de la revisió final de la cadena, l’encarregat de les xarxes socials anuncia l’emissió del programa.

Valencians al món és un programa que va dirigit a un públic molt divers; principalment és un públic familiar, tot i que també veu el programa cada setmana gent gran que vol començar a viatjar i espectadors més joves que tal vegada es plantegen emigrar a l'estranger.

En les xarxes socials el programa té X, Instagram i Facebook, amb uns seguidors molt fidels des de fa anys. Els comentaris són sempre positius. A vegades algú es queixa si hi ha canvis bruscos en la programació a causa de l'actualitat, perquè cada setmana els espectadors ja tenen la seua cita dels dimecres anotada en l’agenda nocturna del prime time, però en general la gent és molt amable!