‘Valencians al món’ viatja des de Sofia fins a Istanbul seguint la llegendària ruta de l'Orient Express
El programa més viatger d’À Punt explorarà l'essència de l'Europa Oriental rastrejant les empremtes del passat i el present de Sofia i els colors i els sabors d'Istanbul
Aquest dimecres 10 de gener, a les 22:00 h, en À Punt, Valencians al món viatjarà, amb la reportera Nerea Camps, fins a Sofia i Istanbul seguint l'antiga ruta de l’Orient Express. Aquesta ruta és molt més que un simple trajecte. És un portal que ens connecta amb la riquesa de la cultura i la història de l'Europa Oriental.
Fernando Zanón, veí de Godelleta (Foia de Bunyol), fa dos anys que viu a Sofia i començaran la ruta visitant el Palau Nacional de la Cultura, lloc on se celebren els principals concerts del país. Més tard, passejaran pel bulevard Vitosha, el carrer més famós de Bulgària, i aprofitaran per a entrar en una botiga especialitzada en roses de Damasc per a comprar-hi alguns productes. Després, veuran el Palau de Justícia, la catedral de Sveta-Nedelya, l’església de Sant Jordi i l’edifici presidencial, on presenciaran un canvi de guàrdia. Seguiran el recorregut pel bulevard Knyaz Aleksandar Dondukov, on agafaran un tramvia per a anar al lloc on treballa Fernando: una clínica de depilació làser. Continuaran la visita al 5L Speakeasy Bar i s’acomiadaran del nostre valencià a McCarthy's Irish Pub, on coneixeran uns amics seus.
Bárbara Amor, veïna de Burjassot (Horta Nord), fa sis mesos que viu a Sofia i, amb ella, visitaran els principals monuments de la ciutat: l’església russa, el Teatre Nacional de Bulgària, la plaça de la Tolerància, les ruïnes romanes, les fonts de la ciutat, el Mercat de les Dones i la catedral d’Alexandre Nevski. Finalitzaran el recorregut sopant en un lloc molt típic de la gastronomia búlgara: Chevermeto.
Adrián Martínez, veí d’Elx (Baix Vinalopó), fa sis anys que viu a Istanbul. Amb ell, abandonaran Bulgària per a descobrir Istanbul. Els esperarà a Mesopotamian Terrace, on prendran un desdejuni turc típic. Més tard, descobriran alguns secrets sobre el negoci de les catifes gràcies a Murad, un guia local. A continuació, passejaran per Kadiköy, pujaran al tren per a anar fins a un lloc on ens ensenyaran com es fa un kebab autèntic i aprofitaran per a quedar-s’hi a dinar. En acabar, visitaran Karaköy, el pont i la torre de Gàlata i Fistikli Baklavalar. Per últim, tornaran al port de Gàlata, on s’acomiadaran d’ell.
Isabel Ibáñez, veïna d’Elda (Vinalopó Mitjà), els esperarà a la plaça de Sultanahmet, de manera que aprofitaran per a visitar la mesquita de Santa Sofia i la Mesquita Blava. Més tard, faran un passeig pel Gran Basar i pel Basar de les Espècies. Continuaran la ruta coneixent l’estació de Sirkeci, on visitaran el Museu de l’Orient Express. Faran una parada a la cafeteria de Pierre Loti i acabaran fent un tour en vaixell per l’estret del Bòsfor.
Agatha Christie i l’Orient Express
La relació entre Agatha Christie i la ruta de l’Orient Express és un capítol apassionant en la intersecció entre la literatura i la història del transport. La novel·la Assassinat a l’Orient Express és un clar exemple de com l'experiència personal de l'autora va influir en l’obra. Christie va viatjar en l’Orient Express i va utilitzar la seua vivència per a crear un escenari ric i autèntic on desenvolupar un intrigant misteri.
L’Orient Express en ell mateix es converteix en un protagonista de la novel·la, un símbol del luxe i la sofisticació de l’època. El tren, amb un disseny meticulós i uns serveis exquisits, es converteix en l'escenari perfecte per a l'assassinat i la posterior investigació. La complexa trama, en la qual els passatgers representen diferents nacionalitats i motivacions, reflecteix la diversitat cultural que l’Orient Express reunia al llarg del recorregut entre París i Istanbul.
