‘Dejavú’ torna al 2001, l’any de l’11S

Dijous a les 22:00 hores, el programa conduït per Mireia Llinares també recorda el cas Maeso, la fi del servei militar obligatori i la lluita de les dunes del Palmar que exigien el dret de pescar a l’Albufera

Imatges del directe de Canal 9 de l'atemptat de l'11S
Imatges del directe de Canal 9 de l'atemptat de l'11S
05 de juny 2024 - 12:53

L’any 2001 se suspenia el servei militar a Espanya i la justícia va processar Juan Maeso, l’anestesista responsable de contagiar d’hepatitis C a 275 pacients. Però si ha un moment històric que ha quedat gravat a la memòria col·lectiva a escala mundial és l’atemptat de l’11 de setembre contra les Torres Bessones de Nova York. Totes les persones que ho vam viure, recordem què féiem i on estàvem quan totes les televisions arreu del món van emetre en directe l’atemptat que va canviar el món. Dejavú parla amb el periodista de Canal 9, Pep Sastre, que estava de vacances a Nova York i que conta com va viure la cobertura de l’atemptat per a Canal 9. Radiotelevisió Valenciana.

Altres fets destacables

L’any 2001 també va suposar la fi del servei militar obligatori. Mireia Llinares parla amb un grup d’homes que van fer la mili i que expliquen les seues experiències del servei militar. A més, l’espai s’apropa al moviment de la insubmissió a través de les vivències de Vicent Mifsud, un dels primers insubmisos. Este moviment format per joves antimilitaristes va aconseguir posar fi al servei militar obligatori de manera pacífica.

La justícia va processar Juan Maeso
La justícia va processar Juan Maeso

Respecte el cas Maeso, Dejavú també conta el cas d’una persona afectada per les pràctiques de l’anestesista que va ser condemnat a 1.933 anys de presó.

A València, les dones del Palmar, símbol de lluita per la igualtat d’oportunitats, es reuneixen per primera vegada des de fa molt de temps en la seu de la Confraria de Pescadors. Algunes de les que van viure eixe moment conten com va ser la lluita per a aconseguir que les dones pogueren pescar a l’Albufera.

Les dones del Palmar, símbol de lluita per la igualtat
Les dones del Palmar, símbol de lluita per la igualtat

I finalment, Dejavú ens transporta a la primera i mítica edició d’Operación triunfo, que va resultar ser un fenomen de masses mai vist. Verónica Romero i Alejandro Parreño, els valencians que hi participaren, expliquen la seua experiència

També et pot interessar

stats