Zoom

D’acord amb dades del CIS, el 48,4% dels espanyols creuen pagar massa impostos. I només un 6,9% pensa que se’n paguen pocs. Sabem on van a parar els diners dels nostres impostos? En Zoom, parlem del frau fiscal. Hi ha qui està disposat a abandonar el seu país per a traslladar-se a un altre amb una fiscalitat més baixa. És una manera de defraudar? O simplement de protegir els teus interessos?

Morts i destrucció de ciutats senceres són alguns dels impactes més dramàtics dels conflictes armats en el món. L’últim, la guerra dels EUA i Israel contra l’Iran. Un cost humanitari del tot inassumible. Quina és la despesa econòmica? Està preparat el món per a assumir-la? La mili a Europa viu un ressorgiment davant la inestabilitat geopolítica, amb diversos països mantenint o reinstaurant el servici militar obligatori. Podria tornar la mili al nostre país? Estaria disposada la joventut a recuperar-la?

Les Falles, una de les festes populars més multitudinàries i reconegudes internacionalment, s’enfronten al risc de "morir d'èxit" a causa de la massificació turística. S'estima que València acull més d'un milió de turistes durant les Falles. Però cada vegada estan més pensades per a la gent de fora que per als festers i veïns? Pot provocar-se el col·lapse del serveis? Necessiten les falles una “repensada”? Quin és l’impacte econòmic de la festa?

Al llarg de la història, moltes dones han sigut invisibilitzades, oblidades o reescrites. En ZOOM, rescatarem la història d’algunes d’elles i dedicarem el programa a recordar que les dones hem sigut, som i serem: valentes i empoderades com Concha Piquer; lluitadores i unides com les cigarreres d'Alacant; intel·ligents i solidàries com Pilar Mateo, una de les deu científiques més prestigioses d'Espanya i del món; o resilients i optimistes com Andrea Pérez, la jugadora de pàdel professional a qui ni una lesió medul·lar ha aconseguit parar.

Este dilluns Zoom, analitzarà la dimensió artística de Nino Bravo, el seu impacte real en la música en espanyol i el futur d’una figura que continua viva generació rere generació.

Discussions de trànsit que acaben amb un morts, veïns tirotejats per escoltar música massa alta o xiquets de mesos maltractats presumptament a la guarderia. Què està passant? Vivim en una societat cada vegada més violenta? La violència està present en el dia a dia i en Zoom parlarem de la que s’exercix als camps de futbol, la que està present a les xarxes socials, a l'escola o als centres de salud.

L’accident ferroviari d’Adamuz ha tornat a situar el ferrocarril al centre del debat públic. Com és possible que un sinistre d’esta magnitud es produïsca en una de les xarxes d’alta velocitat més extenses del món? Quines són les causes que s’investiguen? En Zoom, experts, tècnics, representants sindicals i víctimes analitzen un sistema clau per a la mobilitat i l’economia.

L’esperança de vida no ha deixat d’augmentar a Espanya en les últimes dècades. Ha passat dels 69 anys que es vivia de mitjana en 1960 als 84 actuals. Celebrar els 100 anys de vida cada vegada és més freqüent. Fins i tot, és possible vore pastissos d’aniversari amb més de 110 ciris. Quin és el límit? La vida eterna? El cas més extrem de longevitat conegut a Espanya va ser el de Maria Branyas, una supercentenària catalana que va arribar a complir 117 anys. Què tenia Maria que la feia única?De què depén tindre una vida llarga i sana? De la genètica? De l’alimentació? De la vida social? O de l’estil de vida?

La desarticulació a Castelló de la primera cèl·lula de l'organització terrorista neonazi The Base activa a Espanya marca una fita en la lluita contra el terrorisme d'extrema dreta. Durant la investigació, que va començar a principis de 2025, els agents van detectar l’existència d’un grup format per tres membres “altament radicalitzats” que estaven “en disposició de realitzar atemptats”. Quin és el perfil de les persones que formaven part d’este grup? Com és possible detectar-los? El terrorisme d’extrema dreta no és l’única amenaça que pesa sobre l’Estat espanyol. Ni tan sols, sobre la Unió Europea. De tots els grups terroristes de l’actualitat, quin és el que representa una amenaça major per a Espanya? FEM ZOOM EN L’ALERTA ANTITERRORISTA

Els autònoms són imprescindibles per a l’economia valenciana, però segons les enquestes, hi ha quatre vegades més joves que preferixen ser funcionaris que autònoms. Per què? Els menors de 25 anys són el grup d’autònoms més reduït. A Espanya, només en són 103.000. Què passaria si la majoria d’autònoms considerara que no val la pena el risc de tindre ingressos variables i despeses fixes? La llibertat horària és un avantatge de ser autònom o un incovenient?. I ho diem perquè, segons un estudi, el 25% dels autònoms treballa habitualment més de 50 hores setmanals. Una quantitat horària que només fa un 2,8% dels assalariats. Les persones que treballen pel seu compte mai desconnecten? Com els afecta la salut? Amb tot, la Comunitat Valenciana encapçala l’increment d’autònoms a Espanya, amb 12.006 nous treballadors per compte propi en l’últim any. Disposar del teu temps no te preu?, la ciutadania valenciana és emprenedora?

L’1 de gener de 1986, es va fer efectiva l’entrada d’Espanya en el que aleshores s’anomenava la Comunitat Econòmica Europea. D'esta manera, Espanya posava punt i final a dècades d'aïllament internacional sota les ordes del dictador Francisco Franco i s'unia a Europa. Què va suposar formar part d’Europa? Com va millorar la vida de la ciutadania? Tot i l’èxit que, en el seu moment, suposà entrar en la CEE, el projecte comú està rebent atacs polítics durant els últims anys, en especial des de l’extrema dreta. Està en perilll la unió d’Europa? La història d'Espanya en el que ara és la Unió Europea és una història d'èxit, però marcada per una successió de crisis que encara es recorden: de l'impuls inicial a la tensió geopolítica actual, passant pel rescat bancari, la pandèmia o la crisi energètica o migratòria.Durant estos 40 anys, s'han implementat una sèrie de beneficis com poder viatjar lliurement sense passaport entre països, el matrimoni igualitari o l’Erasmus. Malgrat tot, els valencians ens sentim europeus?

En els darrers mesos, diferents casos de malalties animals han obert els informatius. La grip aviària i la pesta porcina han amenaçat la viabilitat d'empreses i han compromés les exportacions a països extracomunitaris.Més de 30 anys després de l’últim brot de pesta porcina, Espanya s’enfronta a una nova crisi. Quin n’ha sigut l’origen? I quines en seran les conseqüències? La pesta porcina africana és un virus altament contagiós que afecta exclusivament porcs domèstics i senglars. I és capaç d’eliminar tots els animals d’una granja en pocs dies. El brot ha provocat el bloqueig de les exportacions de porc en 40 països, un sector que va facturar més de 8.500 milions el 2024. Actualment, a la CV, 900 explotacions porcines ja estan notant els efectes d’esta crisi. De quina manera afecta el sector porcí valencià? Quants llocs de treball estan en joc? I quines podrien ser les perdues econòmiques?

Durant l’any, hem viscut notícies que ens alegren, que ens entristixen, que ens indignen… en Zoom viurem totes eixes emocions a través dels fets que han marcat el 2025. La notícia més destacada de l’àrea de la política valenciana, després de la dimissió de Carlos Mazón, ha sigut el canvi en la presidència de la Generalitat Valenciana. Juanfran Pérez Llorca va prendre possessió del càrrec com a president de la Generalitat després de tirar avant la investidura gràcies als vots de PP i Vox a les Corts. Quins són els principals reptes a què s’enfronta? 2025 també ha estat marcat per la instrucció judicial de la dana. És la causa penal més important en la història recent de la Comunitat Valenciana per la dimensió destructiva de la catàstrofe, la xifra de víctimes i les derivacions polítiques. L’actualitat judicial nacional de 2025 ha estat protagonitzada per la classe política. Hem sigut testimonis de l’empresonament de dos secretaris d’organització del PSOE. Primer, Santos Cerdán i després, José Luis Ábalos. En el pla Internacional, destaquen de nou, lamentablement, els conflictes armats. A més, el 21 d’abril de 2025, ens va deixar el papa Francesc, un líder polític i espiritual que es preocupà molt per la situació tant de Gaza com d’Ucraïna. En l’àrea esportiva, 2025 ha sigut un any que ha fet història en el futbol valencià, en tindre quatre equips en la màxima categoria. En l’apartat de cultura, 2025 serà recordat per haver celebrat unes bodes de plata i un bateig. Enguany, hem assistit al 25 aniversari del Museu Príncep Felip i al naixement del Roig Arena. Dos espais que, sense cap dubte, han deixat una empremta a la ciutat de València i la deixaran durant molt de temps.

El sorteig del 22 de desembre marca, indiscutiblement, el tret d'eixida del Nadal. A Espanya, el 70% de la població adulta compra loteria de la Grossa. Cap altre país concentra tanta participació en un sorteig de bitllets. Per què? Els valencians ens hem gastat enguany, de mitjana, 85 euros. Però, quina és la probabilitat que ens toque? A més, la Grossa de Nadal ha canviat moltes vides, però no sempre per a bé.

L’Albufera aspira a ser declarada reserva de la biosfera, un reconeixement que adjudica la UNESCO als espais naturals que conviuen en equilibri amb els usos humans. El turisme és un motor econòmic importantíssim en localitats de la zona, com ara el Palmar. Les passejades en barca pel llac per a vore la posta de sol, les paelles i els allipebres donen treball al 70% de la població.

La Guia Michelin ha atorgat recentment les seues prestigioses estreles. I la CV n’ha rebut tres de noves. Sabíeu que este distintiu va ser creat en 1926 per una empresa de pneumàtics? Què tenen a vore les rodes amb la gastronomia? La CV té reco...

Estem en l’any 1975, que ocuparia un lloc de rellevància en la història d’Espanya. Però quin era l’escenari en eixe any? Què faria que la societat espanyola canviara per sempre? Abans de l’estrena, 'Jesucristo Superstar' va viure moltes dificultats. La primera funció es va realitzar el 6 de novembre de 1975, però ja havia sigut retardada en diverses ocasions per les autoritats franquistes. El motiu: la imminent mort del dictador, que va morir només 14 dies després de l’estrena. 'Jesucristo Superstar' es va convertir en un referent. Va obrir la porta dels musicals a Espanya, però què ens n’ha quedat en la memòria col·lectiva?

En 2025, se celebra el 50 aniversari de la mort de Franco i també un aniversari ben diferent: l’estrena del musical de Camilo Sesto, Jesucristo Superstar , el primer musical espanyol que es va estrenar a l’estat. Quina relació guarden estos dos fets? Al llarg de dos programes, vos demostrarem com estan relacionats estos dos fets històrics. Com era la societat espanyola a principis dels 70? Com van ser els últims anys de la dictadura? Quins van ser els principals fets que es van produir? Van ser molts els obstacles que Camilo Sesto hagué de salvar perquè Jesucristo Superstar fora estrenada a Espanya. El més important va ser adaptar-se a la situació política del moment: la primera funció es va realitzar el 6 de novembre de 1975 i el dictador va morir el 20 de novembre. Quins problemes va tindre Camilo Sesto perquè s’estrenara el musical a Espanya? Com ho va aconseguir? Però, per difícil que fora, l’estrena del musical no es podia comparar al camí que el poble hagué de recórrer per a aconseguir viure en llibertat. Jesucristo Superstar era un musical modern, transgressor i amb un èxit internacional que revolucionà el país i va fer història. Abans que Camilo Sesto fera història en 1975 a Madrid, a casa nostra, a Utiel, un poble d’11.000 habitants que vivia bàsicament del camp, ja havia protagonitzat esta obra transgressora en 1973. Com ho van aconseguir? Tingueren problemes amb l’Esglèsia? I amb la censura?

La jubilació de la generació del baby boom, els nascuts aproximadament entre 1958 i 1977, va començar en 2023 i s'espera que continue fins aproximadament 2042. S'estima que en els pròxims 10 anys es jubilaran 5,3 milions de persones a Espanya, però només 1,8 milions de joves entraran al mercat laboral. La jubilació massiva no sols tindrà efecte en la despesa en pensions, sinó que també afectarà el mercat laboral. La jubilació de la generació del baby boom és un perill per a l’estabilitat laboral? Un informe recent del Servei Públic d'Ocupació (SEPE) assenyala que en els pròxims deu anys, el 80% de l'ocupació que es genere a Espanya serà degut al reemplaçament per jubilació. Quins seran els sector més afectats? Es podran cobrir tots? De fet, s'estima que enguany hi haurà més de 330.000 empleats públics que arribaran l'edat de jubilació. Què passaria si no s’aconseguiren cobrir eixes places? Però la jubilació del babyboomers i la falta de personal també afecta quasi tots els sectors de l’àmbit privat. Falten llanterners, electricistes, fusters o mecànics. Trobar un professional s'està convertint en un problema que afecta llars i empreses.