Maribel Alemany (neta d’afusellat): “La meua iaia tenia tanta por que mai en parlava”

L’equip de Zoom ha parlat amb nets i netes d’alguns afusellats de la por a les represàlies que hui dia encara pateixen les vídues

'Zoom' investiga què queda del franquisme

Amb motiu del 20 de novembre, data en la qual els simpatitzants del franquisme celebren les defuncions de José Antonio Primo de Rivera i Francisco Franco (el 1936 i 1975 respectivament), l’equip del programa d’investigació Zoom ha entrevistat familiars de persones represaliades i afusellades pel franquisme, amb l'objectiu de conéixer les empremtes de dolor que encara queden en les víctimes.

Zoom ha parlat amb els nets i les netes d’alguns dels afusellats. Tots ells han utilitzat les mateixes paraules per a explicar el comportament dels supervivents: silenci i por a represàlies. Maribel Alemany, neta d’un jove que va ser afusellat, quan parla de la viuda que va deixar, i d’altres, ha dit: Tenien tanta por que mai en parlaven. Jo no he sabut mai si la meua iaia sentia o no sentia. Ella anava de negre, per fora i per dins. No parlava. Supose que tenia molta por. Li havien fet sentir molta por… Quan una persona és incapaç de parlar és que té molta por i molt dins”.

L'avi de Maribel, un dels joves que van ser afussellats pel franquisme
L'avi de Maribel, un dels joves que van ser afussellats pel franquisme / À Punt Mèdia

Es van trencar famílies i sentiments

Aquestes situacions, com ha explicat Maribel, ho van trencar tot: “S’ha trencat la família, els sentiments… Queda una vídua de per vida i tres homes sense pare”. Així s’ha expressat Maribel Alemany el mateix dia que arreplegava les restes del seu avi de la fossa 100 de Paterna. 

Una altra persona que ha parlat amb les càmeres d’À Punt Mèdia ha sigut Jaume Coscollà, també net d’afusellat, qui ha dit que sa mare mai els en va contar res. “Sembla que ho van fer molt bé. Van clavar la por al cos i la van mantenir durant el temps”, afirma.

Amb l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica, que succeeix a la llei de memòria històrica de 2007, l'objectiu és buscar els desapareguts de la Guerra Civil i de la dictadura, així com estudiar possibles vulneracions dels drets humans, des de 1978 fins a 1983. Amb la nova llei, la dictadura deixa de ser un "període històric" i passa a ser considerada un "període d’il·legalitat". 

També et pot interessar