L'estiu que a Xàbia bevien aigua de la mar

6 min.
12

Era 1999 i de les aixetes de Xàbia eixia aigua salada. La sequera d'aquell any va provocar que, tres anys després, el 2002, el poble de la Marina Alta s'unira per a construir una dessaladora i evitar que els recursos hídrics no tornaren a veure's compromesos mai més. "Després del viscut, ningú parlarà malament de la dessaladora", afirma Paqui Ros, del restaurant Cande de Xàbia i una de les afectades. 

L'aigua salada a la xarxa va provocar que molts electrodomèstics s'avariaren, i la cristalleria i la roba es fera malbé. Per a disposar d'aigua potable en l'àmbit domèstic, el veïnat de Xàbia va haver de comprar marraixes al supermercat o agafar l'aigua dels dipòsits que es van instal·lar al carrer. Aquesta situació va afectar també negativament el turisme. 

Xavier Marco, cap de la planta dessaladora de Xàbia, ens conta el funcionament d'una dessaladora i la despesa energètica que representa. Segons ell, "l'aigua més cara és quan obris l'aixeta i no t'ix aigua".  

stats