“Jo no m’explique com un pantaló vaquer et costa cinc euros, quan una bobina menuda de fil en costa tres”
La modista, que té díhuit anys d'experiència en l’empresa Lois, ha contat en Zoom que veu perillar l'ofici perquè la gent ja no s'arregla la roba
Paqui és modista des que tenia uns quinze anys. Als dotze o tretze anys va voler ensenyar-se a cosir. “Jo recorde aquells temps com que eren dies en què podíem donar vida a un tros de tela, veure què eres capaç de fer una cosa amb les mans”, ha comentat a l'equip de Zoom amb enyorança.
La modista ha sigut una de les persones entrevistades al programa Zoom dedicat a la indústria tèxtil. La professional ha fet una ràpida radiografia de com veu ella la realitat actual. “Si per arreglar-te un pantaló que et ve ample et cobren deu euros, tu penses 'però si amb quinze euros me'n compre un nou, així que no me l'arregle'. És normal que la gent fuja de les modistes i valore menys el nostre treball”.
Paqui va començar a treballar de ben jove. Els primers anys va passar per diversos tallers i després va entrar en l'empresa Lois, on va treballar díhuit anys fent baixos. “Per les meues mans passaven milers de pantalons cada dia. I quan dic milers, vull dir milers. Sentíem molta pressió, perquè sempre ens deien el mateix: ‘Si tu no arribes, hi ha gent que sí que arriba’, ‘Si tu no arribes, en el teu lloc demà n'hi haurà una altra’. Jo de vegades pensava que es preocupaven més de si la màquina es trencava que qui es trencara fora jo".
Ací pots veure el programa sencer
